cami

Un relat de: Atlantis

El dia era assolellat, però el carrer era fosc, tan fosc que no podia veure ni la seva ombra. Caminava de pressa com si anés borratxa o bé drogada fent giragonses i ensopegant amb qualsevol entrebanc que trobava en el camí cap enlloc, on es dirigia.
Se n’havien anat tots. I tot. No sabia a on, ni el perquè. Va endinsar-se cap a un trencall que hi havia a la dreta. Estava rodejat de matolls i plantes que se li enganxaven als pantalons i al jersei de llana. Havia d’anar apartant-los per poder passar. Formaven una filera com si li anessin marcant la trajectòria. A poc a poc les herbes es van anar alineant i es transformaren. Les tiges en braços de diferents grossors i llargàries i les fulles en mans ben obertes i els dits ben estesos, que primer l’esgarrapaven i després l’anaren fregant amb lentitud i suaument, gairebé com carícies.

És quan es va veure en cor de cridar: sostingueu-me!

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 09-10-2021 | Valoració: 10

    Un relat que no té una lectura ràpida. En la primera he pensat que es troba en una cruïlla. Tots i tot havia desaparegut. Finalment un raig de llum, i pot demanar ajuda.
    Bon relat, gens fàcil.
    MariaM

  • Discoteca[Ofensiu]
    Magda Garcia | 09-10-2021 | Valoració: 9

    Mentre el llegia, el relat m'ha transportat a una matinada quan tanca la discoteca o s'acaba una darrera actualització de música i la gent està més zombie que serena...m'ha agradat! Cordialment

  • Molt bo![Ofensiu]
    Homo insciens | 26-09-2021

    ...tot el relat t'acompanya en la intriga, et vas imaginar aquest camí d'entrebancs i aquesta natura que cobra vida. I un bon final!!!

  • Naturalesa humanitzada.[Ofensiu]
    SrGarcia | 25-09-2021

    Un relat tèrbol i misteriós. Aquesta naturalesa humanitzada fa por; ara, potser només és una expressió somiada dels sentiments de la protagonista.

  • dríades[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 23-09-2021 | Valoració: 10

    sols manquen dríades,ninfes,pan, per contenir i substenir

  • Entretingut [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-09-2021 | Valoració: 10

    Un relat molt bé, entretingut, fantàstic i a la vegada amb certa entremaliadura. Al final pensava que queia.
    Molt bo.
    Saluts

  • Angoixa[Ofensiu]
    Prou bé | 19-09-2021

    Sort que és un relat fantàstic! Descrius una situació que trasbalsa malgrat el surrealisme...m'haxarribat! Amb total cordialitat

  • Un crit final[Ofensiu]
    Endevina'm | 19-09-2021

    Més que camí, l'hauria anomenat Crit en el títol.
    M'ha fet sentir angoixa el teu relat. M'ha semblat que vas vorejant la poesia, descrius un moment de pèrdua, de desorientació, i està molt ben descrit, no li calen més paraules.

    I està molt ben escrit, hi ha un però... (sense coma davant del "però", has vist?)

    T'ho poso en cursiva, per fer-ho diferent del meu escrit: Mira, la frase següent:
    fent giragonses i ensopegant amb qualsevol entrebanc que trobava en el camí cap enlloc, on es dirigia.

    mmm
    Diria que no està ben construïda o es dona a una lectura dificultosa, o falta o sobre alguna coma, o has de reordenar-la, no ho sé, però em va costar llegir-la.

    Per la resta molt bé. Un bon relat, felicitats.

    (d'un amic).

    Per part meva, dir-te que subscric les seves paraules, gairebé totes i estic d'acord en aquesta frase. Un relat molt reeixit.

    Ferran

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

90 Relats

590 Comentaris

55292 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogira@hotmail.com