Camí iniciàtic

Quan jo era petitet, i d’això ja fa bastants es publicaven uns tebeos que abans havien estat guions radiofònics que es deien: Diego Valor. Aquests amb la força de la ment es desplaçaven en “cadires voladores”...
Espero, espero aconseguir volar una mica, encara que sigui de pensament.
—Joan—

per avisar-me de la presentació del teu llibre però circumstàncies familiars m'impideixen l'assistència a l'acte.
Moltes felicitats i que sigui el primer de molts altres.
Una forta abraçada, estimada Montse.

Digne d’un cor que sent i una ment que pensa aquests sentiments. Un relat on la imaginació mostra no pas una realitat encara, sinó una possibilitat ja que la ment és capaç d’assolir cotes i situacions inversemblants per a l’ésser humà en l’estadi evolutiu en que es troba ara. Tot depèn de nosaltres, d’allò que creiem que som i no de conformar-nos en seguir unes rutines establertes per uns poders que governen la nostra voluntat.
Com sempre, Montserrat, cada vegada que et llegeixo em sorprèn el que escrius. Felicitats de tot cor.
Petons
Joanalvol

però m'ha agradat, sobretot , el final: Sigui la vida com sigui, sap disfrutar de les coses bones que aquesta ofereix.
Molt Bones Festes, estimada Montse.
Una abraçada a tu, al teu marit i petonets a la petita Martina.

un dia això no fos ciència ficció segurament aniríem mes be. Com serà el mon
d’aquí tres generacions?.
Una abraçada
BON NADAL I BON ANY NOU.
J.

Hola, Montserrat!

Llegint els diferents textos del concurs del mes, encara que el nivell era prou alt, al final tots hem caigut en els mateixos tòpics de sempre: naus espacials, éssers extraterrestres, robots amb sentiments, etc.
Només per l'originalitat ja et mereixes ser finalista del concurs perquè fins ara a ningú no se li havia acudit la idea que potser desproveint-nos de qualsevol avanç tecnològic i redescobrint-nos per dins i la nostra connexió amb la naturael ser humà podria redreçar-se. Anant en direcció contrària a la típica, has descobert una nova via molt interessant per aquest gènere.

Desitge vore el teu nom entre els set finalistes d'aquest mes.

P. D.: Dóna-li records al teu marit, que em va causar molt bona impressió quan el vaig conéixer :)

aquest estat de vida que ens descrius. A tots ens convindria ni que fos una petita dosi del que ens proposes en el teu microrelat. L'he percebut de forma molt agradable i sincera; hi veig autenticitat, convicció: sens dubte ens has sabut transmetre un ideal de vida que no hauria de ser gens de ciència-ficció, posats a demanar.
Una abraçada, Naiade! I que aquest esperit amb cert aire nadalenc se'ns encomani a tots plegats.

...és com diu un dels companys molt espiritual. Hauríem d'arrivar a aconseguir-ho, però la dualitat del ser humà (animal-racional) ens porta a indrets més foscos, la tecnología pot acabar a aquestes espectatives d'espiritualitat. Masses necessitats imposades perquè el ser humà segueixi sent més animal que racional.
Necessitarem moltes generacions i molts canvis per donar-li la volta.
Tot i així crec que es podria aconseguir.
Una abraçada.

el teu relat perquè és molt espiritual.
Una abraçada i bon Nadal

Un món perfecte!

seria un futur prou bonic, poder connectar amb la natura i l'univers de la forma que descriu el teu relat.

bon nadal montse !! ptonets.
joan

M'ha semblat interessant la teva idea d'un món on s'ha pogut investigar a la perfecció totes les limitacions del cervell humà i s'ha desenvolupat una societat pura i neta. Hem d'aprendre d'aquest relat. Crec que aquesta idea inclús pot donar molt més de sí mateixa, si la desenvolupessis amb un relat més llarg. Però, igualment felicitats. Un bon relat, oi tant!
Molt bona sort en el concurs.
Edgar

Un gran relat, preciós, colorista i ple de bones vibracions. Posaré en pràctica tot allò que s'hi descriu. M'ha recordat el to de les obres de Comediants (germà Sol, germana Lluna, natura, ocells, jo interior...). Ho has descrit amb molta precisió i rigor. Magnífic! Una forta abraçada Montse i que passis un molt bon Nadal, amb poc o molt menjar, però un bon Nadal al cap i a la fi.

Aleix