FOC

Rere la finestra observava amb tristor
Com una boira terrosa anava cobrint el cel
Penetrant amb força el llustrós blau turquesa.
Sense temps per imposar-se, la foscor guanyava espai
De sobte, va posseir-lo del tot
I s’imposa la nit més negra.
Pluja de cendres inundava els carrers
Empastifant l’espai altra hora ple de bellesa
Allà lluny, entre el boscam guspirejava una flama ataronjada
Va anar creixent furiosa variant els tons de vermell roent
I s’apropava!
Més ràpid que el rebombori de crits que eixordaven
Ja quasi les tinc a sobre va cridar la meva veu
Els bombers valents ens feien allunyar de casa nostra.
Corredisses cap al mar, aigua que tot ho apaga
Una multitud ja som dins les barques mar endins
Veient atemorits el nostre poble rogent.