Entre pinzellades i tons de mi menor

Pressiones amb el dit mitger la quinta corda, i col·loques el dit anul·lar a la quarta corda sobre el segon trast. Des del costat dret de la sala, ben davant del cavallet, jo et mir mentre sostenc el pinzell amb la mà. El moc lentament sobre la superfície, al ritme dels acords en mi menor. Barreig damunt del llenç el blau, vermell, taronja i blanc. Reconeixes des de lluny la posta de sol d'aquesta tarda, la mar remoguda dels temporals de febrer, i dos cossos en miniatura asseguts damunt l'arena blanca i fina, que observen com el "mestral" va agranant el cel així com arriba la nit.
En mi hi vas trobant l'estrofa de la teva primera cançó. Et pugen els colors a la cara i amb una pisca de vergonya l'entones.
En aquest racó del món que anomenem llar, oblidem per un moment els contratemps de viure. Hi ha moltes maneres de dir t'estim, pens mentre l'amor es fa present a pinzellades, entre tons de mi menor.