DUES VERITATS I UNA MENTIDA

Un relat de: Saladina
Havien passat uns dies de la nit de Sant Joan, i tornaven a ser en aquell mateix bar, coincidint per segona vegada. N’Aina s'havia fet una mica la interessant cinc dies abans. Però aquell dia, de camí al bar li va passar pel cap si en Jaume hi seria. Just arribar, ja el va veure a la barra, vestia un jersei amb blaus degradats que juntament amb el llum càlid del bar li quedava molt bé a la cara. Va acostar-se a la barra amb l'excusa de demanar una copa de vi, i després de saludar-lo va anar a ballar.
Ell va acostar-se per darrere, no recorda que li va preguntar. Però al cap de trenta segons ella ja desconeixia quina cançó tocava el grup, i tan sols prestava atenció a la conversa que mantenien. Sense adonar-se'n - glop rere glop -, ja eren quatre les copes de vi que havia engolit. Llavors, els va pegar per jugar a endevinar mentides i veritats sobre les seves vivències.
Dues veritats i una mentida:
- Em van atracar a Colòmbia amb una pistola i em van robar la cartera i el mòbil.
- He viscut fora.
- He vist elefants a Àsia.
N'Aina no imaginava que amb un joc tan simple es podia començar a conèixer una persona, i per cada veritat que en Jaume deia li entrava curiositat de saber-ne més d'ell.
Quasi era juliol, i tot que a les nits refrescàs, l'alcohol camuflava la sensació de fred que provoca la brisa del mar a mitjanit. Ja només quedaven ells en una taula, i els cambrers els miraven amb cara de fer-los molta nosa.
- Anam a nedar? - Va proposar en Jaume-
- I perquè no? - Deixa't endur i no pensis massa, va dir-se n’Aina -.
Cinc minuts després, el calfred que li provocà a n'Aina l'arena gelada fregant-li els peus ja li recorria tot el cos. A la una de la nit d'un diumenge de final de juny la sensació fictícia de calor que ens provoca l'alcohol no és suficient per tocar el mar amb els dits dels peus i no esgarrifar-se. Amb la inèrcia de l'eufòria, va començar a córrer i es va capbussar al mar. Podia percebre el vestit de retxes nou aferrat al cos, xop, indicant-li que s'estava guanyant un constipat, però poc li importava.
Nedar i música eren les úniques coses que tenien clares en sortir per la porta d'aquell bar. La resta... Deixar-se endur i no pensar massa. L'altaveu que havien anat a buscar al cotxe reproduïa una cançó de "El Canto del Loco", ja no recorden quina, mentre posaven a prova les seves cordes vocals. Fins que en Jaume va empènyer-la dins una ona, i quan ella el va estirar ja no va caldre dir massa més paraules. Només una proposta, la d'acabar el joc a casa seva.
Després d'una dutxa molt calenta es van adormir amb la facilitat de qui està ebri.
Eren les nou del matí, en un entorn desconegut per n’Aina, i no sap si la va despertar el renou de les cigales o el mal de cap del vi.

Han passat prop més de tres mesos de la nit de Sant Joan, des de fa un mes les ganes s'han refredat una mica. Tornen a trobar-se en aquell mateix bar. En Jaume se li acosta de forma simpàtica, pausadament, sabent que torna després d'haver-se allunyat unes setmanes.
Amb la valentia de qui ja s’ha empassat tres copes de vi, n’Aina, decidida, li xiuxiueja a l’orella:
Dues veritats i una mentida:
- Des que vas decidir desinteressar-te m'han minvat les ganes.
- No has estat amb qui més còmode m'he pogut sentir aquest estiu.
- No hi continuu sent.
En Jaume queda blanc i no encerta.
- Com va la feina nova? - Li demana canviant de tema. -
I n'Aina sense adonar-se'n ja li està contant les tres anècdotes més gracioses d'aquells primers dies a la feina. I escoltant entusiasmada com li va anar el triatló a Menorca.

Són les nou del matí, en un entorn ja conegut per n’Aina. De cigales ja no n'hi ha, ben segur l’ha despert el mal de cap del vi. Ha dit dues mentides i només una veritat. A estones, ens autoenganam amb facilitat.

Comentaris

  • El joc[Ofensiu]

    Bon dia, Alba Moreno Obrador:

    Un relat entretingut.
    És bo que hagis tornat a l'escriptura.
    En futurs relats hauries de revisar la puntuació dels diàlegs. Llevat d'això, m'ha agradat força la història que contes.

    Una abraçada,

    Helena,

  • Veritat o mentida[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-02-2023

    Un joc que bé es pot dir que porta a un final engrescador, tot i les setmanes d'absència.
    Deixar-se portar de vegades pot ser bo, enganyar-se un mateix ja són figues d'un altre paner.

    Un bon relat Alba, segueix escrivint, ho fas molt bé.

    Salutacions.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Saladina

Saladina

21 Relats

55 Comentaris

5884 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer a un poble de costa a Mallorca, on segueixo vivint després d'haver estudiat uns anys a Tarragona infermeria. Escric des de l'adolescència, tot i que els últims anys ho vaig deixar de fer. Ara en els meus 23 anys he tornat començar a teclejar sentiments, pensaments, experiències i d'altres relats o poemes on em deix endur per la imaginació.