Deixar-se florir

El dia que na Neus bufava sis espelmes i omplia l'habitació de regals, tots els canals de la televisió anunciaven una de les catàstrofes més grans que han ocorregut a Espanya. La seva mare li havia preparat un pastís de tres xocolates, i els seus amics corrien belluguejant pel jardí de casa seva. Però a ella, la commocionava més la injustícia que acabava de passar i que era incapaç de comprendre. Desconcertada, es va tancar al bany i es repetia mirant-se al mirall: Cent noranta-una persones acaben de perdre la vida en una explosió a Madrid i aquí sembla que no ha passat res.
Recorda aquest dia, com el primer de tants en què no comprenia com certes situacions li generaven tanta càrrega emocional. Sentia frustració i ràbia cap a la gent que l'envoltava, perquè no podia entendre com enfront aquests successos a ells no els alimentava la impotència.
Na Neus, tampoc era capaç de mirar una sèrie de televisió d'intriga sense tapar-se les orelles amb els coixins del sofà, perquè el renou li resultava irritant, i es desvetllava tant que tardava hores a adormir-se. Durant el dia, el seu cos s'anava impregnant d'abundants emocions i sensacions que a la nit afloraven en forma de malsons i despertats sobtats.
Altres nits, l'insomni era provocat pel raspar de l'etiqueta del pijama nou o la pressió que li suposava l'examen de l'endemà. No es permetia veure escrita cap nota amb un bolígraf que no fos el verd. Així i tot, no posava esment mai a les explicacions del mestre. Li era inevitable no perdre's dins els seus pensaments. Com per exemple, donar deu voltes a si havia fet bé d'apuntar-se a bàsquet en comptes de voleibol - persistia la indecisió quan la qüestió ja havia estat cavil·lada tot l'estiu -. Quan de sobte, el mestre pronunciava el seu nom, no n'hi quedava altre que mirar pels costats, esperant que algun company tingués el dit clavat damunt el punt que corresponia en el text, per esbrinar quina oració li tocava llegir en veu alta. No obstant això, l'exigència amb ella mateixa per aconseguir un excel·lent li requeria hores d'estudi a les tardes.

Recorda el primer cop que va agafar un llapis per plasmar els seus sentiments en un full en blanc: "Hola, Miquel, avui he passat per davant la teva classe, volia veure com et quedava el nou pentinat, encara no sé com dir-te que m'agrades. Crec que mai no seré capaç de fer-ho. M'agrades tant, que necessit expressar-ho, i ho escric". La historieta d'en Miquel va omplir deu pàgines de quadern, però ell encara no en sap res dels tremolors que sentia na Marta en mirar-lo.

Tot i ser conscient que es qüestionava preguntes que els seus amics ni es plantejaven i percebre's una mica diferent, sempre ha estat una noia molt alegre i extravertida. Amb una necessitat aclaparadora de sortir de la rutina, i descobrir nous llocs i sensacions capaços de posar-li la pell de gallina. Sempre ha gaudit de socialitzar amb les persones. En ella es barregen la sensibilitat i l'extroversió.

Això no obstant, el fet de rebre més informació de la que és capaç de processar la porta a la saturació, i li sorgeix la necessitat de descarregar-se de tanta estimulació. En aquest moment, és quan agafa el pinzell i converteix un llenç en blanc en un llaüt al marge de Llucalcari o es ferma les "adidas" i surt a caminar per la muntanya, avantatjada ella de viure a la Tramuntana.

Per què soc tan indecisa, sobrepens tant i em frustra que els altres no sentin les injustícies com jo?
Per què em molesten tant els renous forts i tinc la pell tan sensible?
Vint anys després, va trobar la resposta a totes aquelles preguntes. Mentre prenia un cafè amb la Cata, la nova companya d'oficina, el tic-tac continu del rellotge de paret, no la deixava centrar-se en la conversa, i va suggerir-li canviar de taula explicant-li el motiu.
No seràs una Persona Altament Sensible? - va demanar-li na Cata -.
Aquesta pregunta encetà una conversa sobre aquest tret de personalitat, que ambdues compartien. Però na Neus encara no n'havia sentit xerrar mai.
Es va recordar reflectida en el mirall, aquell 11 de març de 2004. I, per fi, va entendre que simplement pertany en aquell 20% de població que tenen un sistema neurosensorial més desenvolupat que la majoria de les persones. Un tret de personalitat que l'acompanyarà tota la vida.

Aquest mateix dia, quan en Jordi va arribar a casa, na Neus havia agafat el cotxe per anar a veure la posta de sol a sa Foradada. Abans, havia col·locat a la sala tres espelmes amb olor de vainilla, havia canviat la manta de la sala per una molt suau i s'havia comprat pinzells nous. Quan na Neus va tornar, en Jordi li va preguntar a veure perquè havia comprat tot allò.
Avui he entès perquè certes coses em feien sentir una mica diferent de la resta, i a partir d'ara trauré profit a la capacitat que tinc de captar amb més intensitat les coses agradables que m'envolten. - Va contestar -

Avui en dia, encara recorda els diumenges d'infància pel soroll molest del locutor del Mallorca retransmetent el partit per la ràdio. Se li continuen posant els pèls de punta cada cop que li freguen la pell, així com és incapaç de no sobresaltar-se davant un intent de pessigolles. Li continuen quedant enrocades certes vivències, però ha après a restar-li importància, donar-se'n més a ella, deixar més espai a l’atzar, i a la seguretat florir.