Tot floreix més fàcil quan és primavera

Un relat de: Saladina
La mar és una bassa d'oli, i des de l’entrada del port se sent l’olor de pintura de les barques, recentment untades. La gent fa posar la barca a punt per a sortir a navegar aquesta pasqua, ara que fa setmanes que els dies assolellats il·luminen l'aigua de la platja d’”Es Trenc” d'un blau turquesa inigualable. De la casa de davant del port s’escolten les rialles de na Maria, se'n riu de la panada feresta que acaba de fer el padrí. Al padrí, sempre li ha agradat inventar-se receptes, l'any passat va fer-ne una de cabell d'àngel i anous. Sap que per cada panada feresta que fa, floreixen rialles de la boca de la petita de la casa, i aquest dia especial en família encara cobra més sentit. Ja s'ensumen els rubiols cuits des de l'altre costat de la vorera.
- Primera fornada feta - crida la padrina Maria -.
Tot floreix més fàcil quan és primavera. Fins i tot les picades dels moscards, que ja formen núvols per s'Estalella. Quasi em cau la bicicleta, quan grat la cama esquerra, on ja duc tres picades. Deix col·locat el manillar a la barrera. El sol pica tant, que m'assec a la poca ombra que em lliura la paret seca.
Veig de lluny uns cabells rinxolats, i una fesomia coneguda. D'ençà que vaig marxar a la universitat, la Núria i jo vàrem anar espaiant les telefonades. I avui, va de la mà d’un jove alt, de qui no en sabia existència. Instintivament, crit fort el seu nom des de lluny, i en apropar-se, tan sols ens surt dir-nos escasses paraules. La mirada plena de culpa als ulls delata que ens sentim responsables d'haver-nos deixat de banda, però se'ns queda a la mirada la tristesa, i no gosem pronunciar-ho.
Tornant a casa observ com el vent omple el cel de pol·len i al camp han florit nombroses margalides. Ens record a la Núria i jo deu anys enrere menjant vinagrella, estirades per l'herba amb el jersei arrebossat de terra roja. Abans de tornar a casa, sempre fèiem el mateix ritual: "M'estima o no m'estima". Ho repetíem les vegades que fes falta fins que l'atzar ens feia creure que en Jordi i en Miquel sí que ens estimaven.
M'he quedat entabanada recordant, fins que el renou de les mèrleres festejant m'ha tornat de cop en aquest dia d'abril assolellat.
Escric un missatge a na Núria. He estat molt contenta de veure't feliç, em sap greu haver-nos distanciat tot aquest temps. Algun dia podríem anar a estirar-nos a la pleta i menjar vinagrella. Dementre, contemplar margalides, ara que ja no ens cal desflorar-les per saber si algú ens estima.

Comentaris

  • L'amistat.[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 19-04-2023 | Valoració: 10

    D'un fet, potser bastant típic, has sabut convertir-ho en un relat poètic, entranyable, sensible i creatiu. Et felicito de debò. He gaudit moltíssim. Gràcies.

    Salutacions Saladina.

    Rosa.

  • Bonic[Ofensiu]
    Prou bé | 18-04-2023

    Bonic retrat com si d'una pintura es tractés vas fent pinzellades d'un moment, d'un lloc, d'una situació.
    Al final, bonic pensar a recuperar l'amistat.
    L'he llegit amb molt de gust!
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Saladina

Saladina

21 Relats

55 Comentaris

5856 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer a un poble de costa a Mallorca, on segueixo vivint després d'haver estudiat uns anys a Tarragona infermeria. Escric des de l'adolescència, tot i que els últims anys ho vaig deixar de fer. Ara en els meus 23 anys he tornat començar a teclejar sentiments, pensaments, experiències i d'altres relats o poemes on em deix endur per la imaginació.