Abans de caure en l’adulteri

Dins aquestes quatre parets blanques em fas respirar la calma que brinda el cel ataronjat mentre s'obscureix sobre les ones dels temporals de setembre.
Dins aquestes quatre parets blanques em contemples embadalit, com qui observa a contrallum el balanceig de les veles d'un veler mentre declina la tarda.
Un dia més disfressem verbs d’afecte amb indirectes i somriures. Acceptam en silenci que ens estem tornant addictes en aquest joc, i assumim el risc de cremar-nos. Però el sentiment de culpa continua emmudint les paraules de desig desautoritzades.
Penjam el cartell de “tancat” a la botiga. Dementre, guinyes un ull i deixes anar un “ja tinc ganes de demà, per empipar-te més que avui”.
De camí a casa, cerc pels racons dels carrers de Barcelona la valentia per deixar anar la vida fins ara imaginada. Gir la cantonada de la mançana, ensum com s’escola per la finestra de casa l’olor de la meva salsa preferida - els dimecres sempre cuina el sopar en Marc -. Una barreja de por i covardia s’apodera de mi de nou, i no sé com pronunciar les paraules de comiat cavil·lades.