Esclafit d'estiu

Suc de taronja, vi negre, Cointreau, melicotó. Vas abocant dins l'olla tots els ingredients, mentre esperes amb il·lusió que ressoni el timbre, i comencin a omplir la casa de bauxa els amics d'estiu.
Fa mesos que no els veus. Saps per les fotos d'Instagram que na Clàudia s'ha tallat els cabells i està més activa que mai a les xarxes socials. Sospites que fa setmanes ho va deixar amb en Marc. En Miquel vindrà amb la seva nova parella, en Dylan. Li fa molta il·lusió presentar-nos-el. Na Clara portarà un sac d'històries de tots els nois que ha deixat anar aquest hivern. Mentre na Júlia, continuarà xerrant de l'al·lot que va conèixer al Canet Rock l'agost passat. I en Joan, que s'ha recorregut set països en quatre mesos portarà la motxilla plena d'aventures a explicar.
Sent aparcar el primer cotxe, n'estic segura que és en Joan. Posaria la mà al foc que no és na Júlia, sempre continuarà arribant a misses dites. Del setembre a ara, certes vivències fan que no siguem els mateixos que l'estiu passat, però hi ha trets com la puntualitat que mai no canvien.
Fa tres hores que seim tots a taula, no és suficient un horabaixa per resumir un hivern. Entre converses i riures se'ns ha oblidat de brindar. Na Clara s'aixeca i diu: "Perquè dins aquest tast de sangria, remullem els remordiments de l'hivern." Alçam la copa i ens miram als ulls.
El rellotge marca les sis. Avui obrin el bar de la platja -on passem la majoria dels diumenges d'estiu-. Em pos la brusa de tirants i trec de l'armari les sandàlies de l'estiu passat. Com si fos un diumenge calorós d'estiu, pas per alt que des de divendres plou.
Tot just en arribar reconec fisonomies, que des del setembre passat no veia. Percep de seguida l'energia càlida d'aquest precís indret. Les sabates amarades d'arena, els peus movent-se al ritme del pur estil reggae de la música, i les càmeres dels mòbils fotografiant l'acròbata suspesa en una tela.
Quan la música s'acaba, encara ens queden dos kilòmetres caminant per la platja per a arribar a casa. De camí, ens acabem el darrer glop de vi del tassó, i com que no l'hem pensat a tornar, sumarem un color més a la col·lecció. En Miquel remulla els peus dins l'aigua, omple el tassó d'aigua salada i el deixa volar per damunt els nostres caps. Borratxo i feliç acaba de batejar l'estiu -anuncia cridant-.
Avui, he llegit entre els somriures de la gent, que tot i encara quedar dues setmanes per al juny, ha esclafit l'estiu dins un diumenge de maig ennuvolat.