No deixis mai de ser tu

Un relat de: Saladina
Cremes l'encens de damunt la taula. L'olor de fruits del bosc que es desprèn entre la cendra s'assembla a la de l'ambientador del cotxe, i et venen al cap els pensaments d'avui dematí mentre cantaves a ple pulmó dins l'automòbil. "Som de vent i ales" t'has quedat repetint. Mentre pensaves en com des de fa uns anys t'has anat estimant de cada dia més. Ja fa mesos que prioritzes les petites coses que et fan feliç. T'has donat el plaer de conèixer-te, i has entès que tu ets l'única companyia que tens assegurada tota la vida.Has recorregut món sense importar amb qui. T'has obert a conèixer persones increïbles, d'altres no tant, però totes elles t'han enriquit d'experiències que et fan ser qui ets. Has trobat l'encant a les nits en silenci al sofà, a estirar-te al llit aprofitant l'espai que t'hi sobra a l'altre costat, a dinar del que et ve de gust, i decorar la casa així com tu vols. També, a les nits improvisades a casa amb amics, i als dies en què - entre copes de vi - deixar-se endur ha estat l'única norma establerta. Has entès, que si mai tries compartir la vida amb algú és per tal que et sumi, perquè completa ja t'hi sents.I és després d'aquest precís moment, quan sense adonar-te'n, comences a trobar a faltar algú després d'hores sense veure'l, el cerques pels passadissos per explicar-li els entrebancs i les alegries del teu dia, se t'escapa mitja rialla davant "notes" gracioses inesperades que et trobes damunt la taula, i sents papallones a la panxa abans de plantejar-te si t'agrada. Perquè les coses bones apareixen quan menys les cerques i esclaten quan menys ho esperes. I d'un dia a l'altre, algú t'ensenya a estimar les seves debilitats. Mires amb il·lusió coses que mai no et miraves de cara. Passeges un gos, i t'hi diverteixes, quan sempre t'havien fet tremolar de por. Compres un cendrer per la terrassa de casa, tu que et fa fàstic el tabac. T'apeteix amanida per sopar, i cuines a part la salsa de iogurt que mai no t'ha agradat. D'un dia a l'altre, en el moment menys pensat, sense necessitar ningú a l'altre costat del llit, una abraçada càlida et ve de gust, i una veu et xiuxiueja a cau d'orella: "no deixis mai de ser tu".

Comentaris

  • Al meu aire[Ofensiu]
    MJosep | 02-12-2023 | Valoració: 9

    Hola Saladina
    M agrada molt com està escrit el teu relat i a més combrega amb tota aquesta filosofia

  • Una espelma en la penombra de la cambra[Ofensiu]
    CalamaiodiBacco | 23-11-2023 | Valoració: 10

    Em permet de comentar sols per agraïr-te la llum que el teu text-espelma ha abocat sobre la fredor d'aquest matí.

    Salutacions caloroses

  • El recolliment...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-11-2023 | Valoració: 10

    amb un mateix és bàsic per saber qui ets, on vols anar, què necessites... Valorar les petites coses, per sentir-se bé interiorment... i saber triar amb qui anar i a què o amb qui compartir el teu temps. Aquest relat l'he trobat tan coherent i tan ben explicat... i, en canvi, per dur-ho a terme, tan difícil que de vegades ens resulta, empesos per la societat del fet quedar bé.

    Bon relat Saladina.

    Rosa.

  • Compartir[Ofensiu]
    llpages | 13-11-2023 | Valoració: 10

    Un text reivindicatiu de la persona per damunt dels que l'envolten. Compartir la vida amb algú però respectant-te com a persona que ets, amb les teves virtuts i febleses. Un equilibri difícil de mantenir, amb èpoques genials i d'altres pel pedregar, però sense renunciar mai a qui ets. M'ha semblat ben estructurat i clar en el missatge, que comparteixo completament. La realitat, però, sovint és força més complexa, però no per això cal lluitar pel teu espai vital. Bona feina, Saladina!

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Saladina

Saladina

21 Relats

55 Comentaris

5702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer a un poble de costa a Mallorca, on segueixo vivint després d'haver estudiat uns anys a Tarragona infermeria. Escric des de l'adolescència, tot i que els últims anys ho vaig deixar de fer. Ara en els meus 23 anys he tornat començar a teclejar sentiments, pensaments, experiències i d'altres relats o poemes on em deix endur per la imaginació.