Bombolla personal

Des de la terrassa, admirant els núvols que convertien el cel en un espectacle únic i irrepetible, medità sobre el moment actual. No podia escapar. Enlloc estaria millor. I això li resultà paradigmàtic. Durant la seva vida, quan les coses anaven mal dades, marxava de viatge. A un exòtic destí caribeny. A recórrer els paratges d’una novel•la escandinava. Al restaurant estrellat d’una desconeguda xef de la Toscana. Les seves escapades, nombroses, l’havien convertit en un home culte i interessant.

Però ara, les estadístiques de contagis, d’índexs de rebrots municipals, comarcals, internacionals... Els restaurants tancats, els aeroports amb vols cancel•lats, sales per fer els tests... En fi. No tenia escapatòria. Tot era un desastre. Tot.

I els diners, per primera vegada, no li servien de massa res. No podia comprar una destinació sense contagis. No hi havia ningú que li assegurés que a una altra ciutat, país o continent, el seu sistema immunològic se sentiria més segur i protegit.

Per aquesta raó, s’havia aïllat al seu àtic de la zona alta de Barcelona i des de ja feia uns mesos, havia après a cuinar els seus plats preferits, a rentar-se la seva roba i feia anar tots els electrodomèstics a tot drap, com mai abans. La senyora de fer feines, la Carmen, ja feia mesos que no apareixia. D’ençà que el 13 de març de 2020 decretaren el primer confinament. I gràcies a tutorials de tota mena havia après fins i tot a ser la seva pròpia secretària. I així, malgrat la grisor ambiental, se sentia pletòric perquè havia aconseguit ser molt més autosuficient que abans. Tot té una part positiva. I és que ara, el seu àtic s’havia convertit en la seva destinació de cap de setmana. En el seu restaurant preferit. En el seu despatx. I també en el seu cinema d’autor.

La única pega és que a la seva parella li havia passat tres quarts del mateix i ara cadascú era dins la seva bombolla personal i no hi havia manera de sortir-se’n.

Potser cap a la primavera de 2021, quan les vacunes haurien fet efecte i els dies serien molt més llargs, la parella d’hipocondríacs que eren, es retrobaria presencialment, rere les seves mascaretes, preparats per recomençar allà on la seva relació s’havia aturat el 13 de març.

Ella sortiria de la zona nord de l’àtic i ell de la zona sud. I podrien gaudir del menjador com qualsevol parella d’enamorats deixant ja de parlar-se només per l’ordinador i pel telèfon.