Cercador
Bogeria
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Ella va decidir tornar-se boja.
No va ser una decisió pressa de sobte, ho tenia premeditat.
Feia temps que li donava voltes.
Abans de fer-ho va sospesar diferents possibilitats i un munt d’alternatives, però no va haver-hi cap que la convences tant com aquella.
Va optar per fer-ho a poc a poc, per no despertar sospites. No volia que ningú descobrís el seu pla. Va lligar tots els fils, no va deixar res a l’atzar. I un cop planificat va anar deixant pistes de la seva bogeria:
En primer lloc va estudiar una oposició per assegurar-se un sou estable i una feina fixa.
Un cop aconseguit va buscar-se una parella, un noi assenyat i amb estudis.
El següent pas va ser demanar un crèdit al banc per poder comprar-se un pis.
Tot anava com ho havia previst…
Després ja van venir els petits detalls. Calia ser precisa i continuar amb el pla establert:
Anava a córrer cada matí per mantenir la línia, es va apuntar a cursos de reciclatge per la feina, formava part de l’AMPA de l’escola dels nens, quedava amb les amigues per esmorzar els dissabtes i un cop al mes deixaven els fills amb els avis i sortien amb el marit a sopar o al teatre…
I així va ser com de mica en mica s’anava tornant cada cop més boja. Fins que va arribar un moment que la bogeria la va atrapar. No va poder fer res per evitar-ho. Va perdre el control, i es va deixar portar.
I un bon dia, ella, finalment, es va tornar boja.
Pseudònim: La noia de la corba
No va ser una decisió pressa de sobte, ho tenia premeditat.
Feia temps que li donava voltes.
Abans de fer-ho va sospesar diferents possibilitats i un munt d’alternatives, però no va haver-hi cap que la convences tant com aquella.
Va optar per fer-ho a poc a poc, per no despertar sospites. No volia que ningú descobrís el seu pla. Va lligar tots els fils, no va deixar res a l’atzar. I un cop planificat va anar deixant pistes de la seva bogeria:
En primer lloc va estudiar una oposició per assegurar-se un sou estable i una feina fixa.
Un cop aconseguit va buscar-se una parella, un noi assenyat i amb estudis.
El següent pas va ser demanar un crèdit al banc per poder comprar-se un pis.
Tot anava com ho havia previst…
Després ja van venir els petits detalls. Calia ser precisa i continuar amb el pla establert:
Anava a córrer cada matí per mantenir la línia, es va apuntar a cursos de reciclatge per la feina, formava part de l’AMPA de l’escola dels nens, quedava amb les amigues per esmorzar els dissabtes i un cop al mes deixaven els fills amb els avis i sortien amb el marit a sopar o al teatre…
I així va ser com de mica en mica s’anava tornant cada cop més boja. Fins que va arribar un moment que la bogeria la va atrapar. No va poder fer res per evitar-ho. Va perdre el control, i es va deixar portar.
I un bon dia, ella, finalment, es va tornar boja.
Pseudònim: La noia de la corba
Comentaris
-
Touché[Ofensiu]Canela fina | 06-04-2015 | Valoració: 8
Totalment d'acord, crec que has sabut parlar de la bogeria que afecta el dia a dia de moltíssimes dones.
-
Exacte[Ofensiu]Mena Guiga | 20-03-2015
La bogeria és això. Aleshores qui no està boig és qui està bé. Anem demanant 'plaça' a centres de dia i residències per a salut mental, que cada cop costa més.
Mena
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!