Blau àrtic

Un relat de: Homo insciens
Passava un cop i un altre el paper de vidre per la superfície amb un moviment ràpid i desdenyós. Tenia la mirada perduda buscant l’infinit, passant per sobre del moble i travessant també la silueta d’ella, palplantada, just al darrere; tot i que, abans de trobar l’infinit, s’havia topat amb aquella paret grogosa i decadent.

−No m’escoltes, et parlo i no m’escoltes.
−T’escolto i t’entenc. Però sembla que res del que et digui et serveixi.

Ella tenia un posat disgustat que no podia ni volia dissimular. El fitava mentre treballava d’una manera mecànica en la còmoda alhora que els seus llavis es movien sense parar, recitant un discurs exposat mil vegades entre les parets d’aquella casa.

−Tenim un problema de comunicació, em dius que sí, que m’entens, però en realitat et tanques en banda. No expresses el que sents. No parles prou amb mi. No...

Els seus ulls es van desviar fins a la còmoda, i inspirant de forma profunda i pausada, deixà suspès en l’aire el seu monòleg interrompent la discussió.

−Quin color l’hi posaràs finalment? Penso que el blau àrtic que havíem vist combina molt bé amb el nostre dormitori.

Ell va sospirar agraint la petita treva, i el seu pensament va aprofitar per viatjar fins al dormitori. Recordà el primer cop que van jeure plegats al llit d’aquella estança; les mirades, les rialles i el desig entre els llençols. El temps havia desdibuixat la connexió i la passió, i no tenia clar des de quan era així. La dona va fer un pas endavant i el moviment inesperat el tornà al moment present. Atansant la mà fins a l’estanteria agafà un pot de pintura i un pinzell. −Això ja està a punt−, digué. I amb el pinzell amarat de pintura va fer un traç ampli per la superfície buscant la mirada còmplice de la seva dona. Ella li retornà amb un somriure, posant punt final a la conversa.

Pinzellada rere pinzellada el moble va anar agafant color. En acabar se’l mirà satisfet rumiant si per restaurar el seu matrimoni, com amb la còmoda, n’hi hauria prou amb una mica de blau àrtic.

Comentaris

  • Blau?[Ofensiu]
    Proubé | 16-05-2021 | Valoració: 9

    Regalima escepticisme, que no desesperança! Al menys el moble ha quedat bonic i els agrada a ambdós!

  • Gats.[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-04-2021

    Com ets pot comunicar? com ho pots fer amb algú que no t'estima, encara que ho hagués fet en altre temps?
    Com el gat sota la pluja, com la gata sobre la teulada de zinc.
    Un magnífic relat sobre que és la comunicació, o la seva absència, entre persones que se suposa que s'havien d'entendre amb un cop d'ull.
    Un relat de frustració i alcohol.

  • L'has publicat! Molt bé![Ofensiu]
    Fidel Català | 12-04-2021

    Doncs aquest és el meu comentari del fòrum, que mantinc en ferm.

    Deia així:
    Un altre relat de perfecció estilística, diria que aquí t’has superat. Sembla que et van bé les distàncies curtes, relats rodons en distàncies curtes (de poca llargada) són el teu fort. La veritat és que has descrit un espai molt ben definit, sense dir en cap moment on es troben els protagonistes, podem veure on s’estan, com es mouen, i això sense fer referència a cap moviment físic. Potser m’hauria agradat més veure les seves sensacions amb acotacions al final del diàleg, que ens mostressin la seva mirada d’una manera més directa.

    Molt ben triada la visió de la restauració, molt encertada, sí.

    No he vist res més que sigui millorable, a banda de les acotacions.

    No has fet servir cap paraula no permesa.

    M’ha agradat força!



    Una abraçada i gràcies per participar en el repte clàssic.

  • La comunicació [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-04-2021 | Valoració: 10

    La importància vital de la comunicació, i més en la comunicació de la parella. Desitjo que el color blau àrtic serveixi per a refer aquesta parella. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Restaurar el matrimoni.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-04-2021


    El blau àrtic, ha fet possible restaurar la còmoda i el matrimoni. M'ha agradat com ho has plantejat. Molt bon relat i molt original.
    Gràcies per compartir, aquest relat tan especial, que m'ha fet pensar.
    Gràcies pel teu amable comentari al meu poema "AMB PERSEVERANÇA", m'alegre que t'haja agradat.
    Saluts...
    Continuem escrivint...
    A reveure...
    PERLA DE VELLUT

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

43 Relats

224 Comentaris

12639 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Homo insciens



Sóc l'Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància


I així, estirant, estirant, vaig aprenent...