Atzar Akbar

Un relat de: Ginebreda
Gran ets Atzar en la teva insensatesa!
Enlairo amunt la copa per beure’m el destí.
Brindo i assaboreixo el dolç beuratge;
no és pas sang, no ens enganyem, tan sols és vi.
Venero que la matemàtica t’empari
i ajudi a què interpreti l’avenir.
Conec que l’existència està embastada
i que el futur penja d’un fil de seda prim
que manegues laboriós com una aranya
teixint hàbil mil paranys subtils.
Crec que les adverses circumstàncies
en general muden a un final feliç
no pas perquè siguis un déu massa benigne
si no perquè ens consola pensar així.
Atzar el Gran t`adoro i t’afalago
t’ofreno el pa i la sal i creuo els dits.
Altres déus són molt més arbitraris
i tan cruels que sacrifiquen els seus fills
Crec en tu com crec en mi mateixa
que mai no combrego amb rodes de molí;
Sé que la fortuna meva és la pena d’un altre,
que la desgràcia aliena d’alguns en fa la sort,
que no té fi la crueltat humana
i que a la cantonada ens espera la mort.
Però malgrat tot en tu jo m’encomano
i llenço els daus ben fort per si de cas
et ve de gust donar-me una sorpresa.
i fas que em sigui favorable el fat.

Comentaris

  • Quin poema....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 09-11-2023 | Valoració: 10

    .més treballat. Ric en paraules, ric en versos, ric en contigut. Una meravella!
    Salutacions Ginebreda.
    Rosa.

  • Aleatorietat[Ofensiu]
    aleshores | 06-11-2023

    La nostra feina seria lluitar contra l’aleatorietat, per arribar allà on voldríem o seria desitjable, gràcies al biaix.
    No sé si els altres deus ens hi ajudaran.

  • Paradoxa[Ofensiu]
    llpages | 05-11-2023 | Valoració: 10

    Pot un poema encisar-te amb el continent (les paraules triades, l'exposició dels fets, etc) i estar profundament en desacord amb el contingut (un destí fatalista)? Estic una mica perplex després de llegir-lo, potser per aquesta paradoxa que acabo d'exposar. Ara bé, felicito a l'autor, està molt ben exposat, enhorabona!

  • Prou bé | 05-11-2023

    T' encomanes al déu millor i més benigne perquè no és previsible.
    I ho fas amb versos savis i de bon llegir.
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

27 Relats

110 Comentaris

4341 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL