Cercador
Athloi (Elegies d'Hèracles): EPÍLEG
Un relat de: deòmises- Compartir:
Fosca engendrada, l'oblit en el Temps del meu viure -feblesa
Pura- retorna amb més força a la meva agonia, propera
Fúria per sempre. Sabré els meus temors quan s'encengui la flama
(Perdo els meus somnis, errant, en la Nit) que fineixi amb l'espera.
Fill del dolor, naixeré novament en l'absència que avui só,
Vil letargia que creix i m'envolta amb son Ombra, el silenci,
Veu que m'atrau a la pira que he fet amb les mans, amb la vida,
Sulla primícia dels crims que he comès. Buscaré l'agonia.
Sento en la meva temença la sang, la creixença més erma,
Ebri suara de trista Esperança. Caigut en l'oblit, sol,
Tota la fúria conservo en el meu esperit. La venjança
Fosca em devora el record. La vergonya serà amb mi, per sempre.
Comentaris
-
Desesperació[Ofensiu]Bonhomia | 24-07-2008 | Valoració: 10
L'assassí es desespera al veure que el que ha fet és el contrari del desitjat.
-
Estimat poeta![Ofensiu]F. Arnau | 12-04-2008 | Valoració: 10
He llegit amb fruïció aquesta teua nova sèrie, i he vist que no et poses cap limitació (és així com crec que deu d'ésser el tarannà dels poetes). Aquesta vegada t'has atrevit amb la Mitologia de l'antiga Grècia, abans vas retre homenatge a Miguel Hernández, tot això sense deixar mai de costat les músiques d'Apocalyptica i d'altres grups que t'inspiren...
Ets un poeta amb majúscules (POETA), aquest és el meu diagnòstic, però si hagués d'emprar per definir-te tan sols un adjectiu, després de repensar-m'ho, em quede amb PROLÍFIC!!!
I, com m'agrada rimar, també afegiria MAGNÍFIC...
Res més amic Lluís.
Una abraçada!
... I molta salut! (Poètica i física)
FRANCESC
PS Ja veig que la Musa s'ha recuperat de l'esglai. Els dentistes fan miracles... -
Antítesis[Ofensiu]franz appa | 10-04-2008
Aquest poema se situa, casualment, atzarosament, a prop físicament de l'Antítesi d'Unaquimera, acabat igualment de publicar.
El que en un, el d'Unaquimera, és vol àgil, ànsia de llibertat en els confins del somni, aquí es viu com una angoixosa letargia, com un pou en la Nit (en majúscula, l'escrius, metàfora, doncs), com agonia. I el que en un es viu com la recerca lleu com un desinhibit pas de ball, aquí es viu com a renaixença en el buit de l'absència.
Fúria, dolor (mots que es repeteixen), realment més malson que somni.
Poesia de la densitat estilística i temàtica a què ens tens acostumats.
Abraçades,
franz
-
...[Ofensiu]gypsy | 10-04-2008 | Valoració: 10
fills de la culpa atorgada ala consciència, i els astres s'astoren impertèrrits davant la bellesa del mot, la paraula nua en ofrena, la paraula - camí, la paraula - el destí de les hores incertes.
Un plaer llegir-vos, poeta!
Valoració mitja: 10
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307288 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978