Assenyalat

Un relat de: llpages
Al bell mig del plat hi ha una massa semisòlida punxada en un escuradents.
- Millor deixeu-ho fondre a la boca després d'unes llepades; no intenteu de mossegar-lo, perd tot el gust, creieu-me. Aquest gaspatxo quasi glaçat és un entrant marca de la casa - aconsella la cap de sala als reunits al voltant de la taula.
Quan tingueren el parell d'ostres obertes al davant, també reberen instruccions.
- Premeu suaument la llimona fins que deixi anar unes gotetes sobre el molusc. Així que vegeu que es contrau, per efecte de l'acidesa, xucleu-lo ben sencer i mantingueu-lo uns segons dins la boca abans de mossegar-lo amb cura i empassar seguidament.
En aquest punt, els sorpresos comensals van començar a fer broma (cordills, però si això és igual que quan li menjo... i la plantofada de la parenta l'impedí d'acabar la frase).
El menú degustació no s'atura.
- Les gelatines que teniu al davant embolcallen un nucli de maracujà amb trossets de xocolata negra i maduixes, voleu més concentració d'ingredients afrodisíacs? - i aixeca les celles amb un posat suggeridor -. Per despertar tots els sentits, hom recomana de tallar-ne un tros i llepar la gelatina fins arribar a la barreja interior; aleshores, fiqueu-vos-ho de seguida a la boca i deixeu que es fongui lentament. Ja em direu què us sembla!
Els asseguts a taula es miren de reüll i no poden contenir un somriure dissimulat quan totes les mirades es centren en l'homenatjat, que ja ha posat la seva llengua a treballar.
A les postres, el platet rectangular duu sis flamets idèntics.
- Que ningú comenci a menjar encara! Volem cloure aquest àpat especial amb una petita prova que segur que farà les delícies de tothom. Es tracta d'endrapar cada pastisset amb els llavis, no si val a tocar-los amb els dits, entesos? Guanya el primer que se'ls cruspeixi tots sis. Preparats, llestos... ja!
L'homenatjat guanya de carrer, i es passa al cafè, copa i puro. Ha arribat l'hora de lliurar el regal pertinent, que no tothom es jubila cada dia.
- Un raspall de dents electrònic! Quina bona pensada! No en tinc, però m'han dit que va molt bé! - exclama, satisfet.
- Alerta, que això no és tot. Dur un complement força útil: un reservori d'aigua que surt a pressió i acaba de netejar els racons més inaccessibles.
- I aquesta mena d'espàtula? - fa l'obsequiat, brandant l'estri.
- Els darrers estudis sobre higiene bucal demostren que la quantitat de gèrmens que s'acumulen a la llengua poden afectar el delicat equilibri de bacteris que conviuen en el nostre organisme, l'anomenat microbioma, i per això es recomana de fregar-se-la periòdicament amb aquesta superfície rugosa, així...
La companya de feina simula l'acte del frotis llingual amb uns esforços terribles de que no se li escapi el riure, mentre d'altres companys de l'oficina s'han hagut d'amagar sota la taula per no ser descoberts, quasi congestionats per una situació hilarant de la qual en són tots conscients excepte qui és retira.
Quan li explica a la seva dona el sopar dels ja ex-col•legues de la feina, fil per randa, aquesta fa veure que s'engresca com ell amb els detalls sibarítics, tot i que no li calen més proves per reconèixer, amb prou pena, que els del despatx del seu marit li han estat refregant a la cara, de manera velada, haver estat sempre l'insufrible llepaculs de l'empresa,


Comentaris

  • molt bó[Ofensiu]
    Carles Linares | 08-11-2021 | Valoració: 9

    com sempre amb tu, ben contat i un final sorprenent...

  • La broma entre companys.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-08-2021 | Valoració: 10


    Un relat sorprent, que porta una bona raó.
    Vaja humor tant entretingut entre companys, que resulta un tant estricte. M'ha semblat molt bé com ho planteges. Saluts...

  • Façana.[Ofensiu]
    SrGarcia | 28-08-2021

    Que bo...
    Divertit el relat, malgrat ser aspre com ell sol. Mentre el vas llegint no tens ni idea d'on pot anar a parar tot plegat. Tampoc s'entenen els motius de les rialles dels companys. Tot l'entrellat apareix ben clar amb un final sorprenent que et fa entendre tota la crueltat amagada sota la façana d'un homenatge.
    Ja ho diuen que els companys de feina no són amics, que s'han de saber separa els dos camps.

  • Llàstima[Ofensiu]
    Prou bé | 28-08-2021

    M'ha agradat com ho expliques. Relat ben construït que et va "viure" els diferents moments. Trist que uns companys de sempre aprofitin el moment de la jubilació per fer una paròdia, que ni ell entén, sobre un tarannà que ja no els! destorbarà més.
    Amb total cordialitat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

192 Relats

473 Comentaris

244746 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.