Jornada de reflexió

Un relat de: Vallespir

No tinc la més mínima idea del significat d'aquest acte. De fet, mai no m'he aturat a pensar ni un segon com és que el realitzo tothora. Ho faig i ja està. Fins i tot, rumiant-hi una mica, no aconsegueixo de retrocedir en el temps fins al punt d'esbrinar-ne l'origen. Ho hauré fet des que vaig néixer? -em pregunto.

I què, doncs? És evident que a partir d'ara hauré de tenir-ho ben present per sempre. Mai més no podré deixar la culminació d'aquest acte a les lleis de l'instint. Caldrà pensar-hi un instant abans i, prèvia reflexió dels pros i contres, de les causes de la necessitat i les seves infinites conseqüències, caldrà valorar-ne la conveniència de la seva execució.

L'instint ha mort i, si no ho està, l'haurem d'assassinar. I, és clar, té la seva lògica. I per què no? L'ésser humà no ha deixat d'evolucionar des de les seves primeres manifestacions. En el seu llarg camí ha anat transformant el seu entorn i adaptant-lo a les seves necessitats. ¿No és el sedentarisme una prova irrefutable que els homínids som essencialment éssers reflexius? ¿Per què doncs aquesta dèria d'idealitzar el que d'irreflexiu, el que d'animal encara roman en l'ésser humà? Perpetuant aquests ídols no fem res més que intentar frenar infructuosament un avenir irreversible. Adonem-nos-en i accelerem-ne el procés. No deixem que tot es precipiti pel seu propi pes. Si el futur és aquest -i serà sens dubte aquest- donem-li el cop mortal aquí i ara, anihilem l'instint amb l'acte més raonable que com a humans podem dur a terme.

Em convenç aquesta reflexió? Del tot?
Doncs ara sí, amb el punt just de saturació cartesiana, torno a encendre la tele.

Comentaris

  • Jo també reflexiono[Ofensiu]
    Anagnost | 31-05-2007 | Valoració: 10

    Cada dia, unes quantes vegades. En això vaig anticipar-me a tu. I d'aleshores ençà, per no tenir dubtes de si he d'engegar la tele o no, ja no l'apago.
    Ara seriosament, m'ha agradat molt aquest breu relat, carregat d'ironia. No havia llegit res teu, i aquesta primera trobada m'ha engrescat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vallespir

Vallespir

29 Relats

88 Comentaris

41097 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Cinc dies després que Neil Armstrong plantés els peus sobre la superfície de la lluna, un bon professional de la medicina que no volia perdre's uns dies de vacances va decidir de treure'm de l'escalfor materna tot i la meva rotunda oposició. En l'agosarada i brusca acció mèdica, ben poc va faltar per a que mare i fill deixéssim d'existir.

De si ha resultat o no transcendental aquell fet llunyà, de si aquell primer plor ha marcat o no el meu recorregut vital i, sobretot, de si ha pogut impregnar algun dels caràcters que en aquest espai he anat i aniré vessant, no en tinc ni la més remota idea.

Essent, però, innegable la força dramàtica d'aquell terrorífic primer dia a la Terra poc després de l'esperançador primer dia a la Lluna, no podia obviar-ho de cap manera en la meva biografia d'un espai virtual literari.

I què més? Doncs, em sembla que res. Estic convençut que no he estat protagonista de res tan veritablement novel·lesc en la resta de la meva existència. Només desitjo que aquest trànsit vital de tonalitat sèpia no es noti massa en els meus relats i que algun d'ells pugui passar com a petita (sempre falsa, però) creació.

Roger