Retrogust net

Un relat de: Vallespir

Un dia més, el senyor de trajo i corbata es disposa a fruir d'un nou àpat catòdic en jornada laboral prescrit en els estàndards de la saludable vida mediterrània.

Plat fons i cullera per xarrupar les divergències virtuals dels ninots injustament indultats per Sant Josep. Forquilla i ganivet per clavar l'ullal al filet de llom que manca en les negres i còncaves cavitats abdominals dels polsosos fills de la dissort. Gran reserva per regar d'un cirera intens els fumejants i carbonitzats carrers mesopotàmics. Postres i cafè per entomar narcòticament la doble figura d'un nostrat allà a ultramar.

I la migdiada del bon regust, premi per al guerrer de la trinxera civilitzada, merescut repòs per a l'arbitrari generador d'imagos d'entre l'horror inabastable.

Comentaris

  • retrogust agre![Ofensiu]
    Suzanne | 17-03-2008 | Valoració: 10

    Vinc de llegir un comentari teu a un relat de Vicent Adsuara i Rollan, El meu ideari polític, i les teves reflexions m'han agradat molt.

    M'he dit: algú que pensa així, per força ha d'escriure coses interessants, coses amb substància, que diverteixen i fan somriure, però que fan pensar al mateix temps. I que bé perquè he encertat a la primera! És el primer relat que t'he llegit, i m'ha encantat, tot i que l'he hagut de llegir un segon cop per assegurar-me que l'entenia.

    Un relat mordaç, intel.ligent i crític amb la nostra societat. Magnífic!

    S.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vallespir

Vallespir

29 Relats

88 Comentaris

41099 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Cinc dies després que Neil Armstrong plantés els peus sobre la superfície de la lluna, un bon professional de la medicina que no volia perdre's uns dies de vacances va decidir de treure'm de l'escalfor materna tot i la meva rotunda oposició. En l'agosarada i brusca acció mèdica, ben poc va faltar per a que mare i fill deixéssim d'existir.

De si ha resultat o no transcendental aquell fet llunyà, de si aquell primer plor ha marcat o no el meu recorregut vital i, sobretot, de si ha pogut impregnar algun dels caràcters que en aquest espai he anat i aniré vessant, no en tinc ni la més remota idea.

Essent, però, innegable la força dramàtica d'aquell terrorífic primer dia a la Terra poc després de l'esperançador primer dia a la Lluna, no podia obviar-ho de cap manera en la meva biografia d'un espai virtual literari.

I què més? Doncs, em sembla que res. Estic convençut que no he estat protagonista de res tan veritablement novel·lesc en la resta de la meva existència. Només desitjo que aquest trànsit vital de tonalitat sèpia no es noti massa en els meus relats i que algun d'ells pugui passar com a petita (sempre falsa, però) creació.

Roger