Jo, el relat

Un relat de: Vallespir

No patiu, no aneu errats: del cert que us parla aquest relat. Manllevo el nick d'aquest autor perquè és tal el meu ofec que em cal, m'urgeix, el vostre vot. D'un temps ençà, em sento reu d'un patiment emocional: qui té la clau d'aquest espai ha entrat de ple en un espiral d'irrespirable susbistència, de negror, cremor, de literària pestilència. En grafies i oracions dansen tants cossos podrits que tot jo desprenc fetor. ¿On són ara aquells escrits que destil·len subtilesa, ironia i un fi sentit de l'humor? Potser això és conjuntural i no n'he de fer un gra massa. Potser cal fer anar la dalla per afermar l'esperit vital, dirigir-se al bon mortal recordant-li que tot passa. Potser és bo que sigui jo, amalgama de caràcters, qui l'ajudi de debò en aquests vòmits narratius. Però creieu-me quan us dic que cal que ambdós ens sentim vius si pretén que del missatge n'arribi més que un trist pessic. I no me'n sento ara mateix. Abatut per l'etzibada de l'escreix d'anihilament amb què l'amo de qui us parla m'ha premiat darrerament, no duc l'ànima amb prou esma d'esmerçar-hi més esforç ni l'esperit de la quaresma per portar tots els seus morts. Si ha cregut que he de ser jo qui carregui aquest horror, li heu de dir, si us plau, que plegui, si més no, que s'ho plantegi. De veritat, no és cap engany; ni cregueu que estic fent mofa. La intenció d'aquest relat no ha estat mai causar cap dany i en el cor d'aquesta estrofa no hi subjau ni un sol parany. Necessito, requereixo, el suport del bon lector. Redreceu-me aquest autor; és ben clar que li és urgent redirigir el camí traçat. Que és un viatge sols d'anada! Per a tots dos, escac i mat.

Comentaris

  • I després diràs que no escrius poesia![Ofensiu]
    Bruixot | 19-06-2008

    Doncs com bé han notat els companys, això és un poema disfressat d'assaig (i tantes coses que es disfressen de poemes!).

    Molt divertit i entretingut, des del títol fins el final.

    Per cert, la foto s'assembla molt a algú que jo conec!

    X

  • s'enganxa, inevitablement[Ofensiu]
    manel | 18-06-2008


    Jo també me n'hi quedat, de bocabadat, i et felicito sincerament per aquest breu divertiment, un text per passar l'estona, però gens senzill, poca broma!. Com molt bé pots comprovar, s'enganxa això de rimar.
    Fins la pròxima amic relat, ha estat un plaer, per descomptat!

  • el deu promès, ops.[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 13-06-2008 | Valoració: 10

    me n 'havia oblidat, caram.

  • Company Vallespir[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 13-06-2008

    jo que t'he de dir que no sàpigues ja, el relat no et fallarà, ni guardis cap temor, per un trist mal menor, veig que el relat el tens ben apamat, i no et faci grima, que tot aquí et rima, potser no és un relat rodó, però aixó no t'ho diré jo. El títol sí està ben trobat, aixó no és més que un relat, i si em permets que et digui res, com aquest en pots fer tres, o més, i no has de patir per les muses, que elles són com les puces, tot saltant, van tornant, trigaran menys o més, però que pots fer-hi, vès.
    de moment et deixo de puntuació un deu, i fins aviat em despedeixo i et dic adéu.

    Ferran

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vallespir

Vallespir

29 Relats

88 Comentaris

41097 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Cinc dies després que Neil Armstrong plantés els peus sobre la superfície de la lluna, un bon professional de la medicina que no volia perdre's uns dies de vacances va decidir de treure'm de l'escalfor materna tot i la meva rotunda oposició. En l'agosarada i brusca acció mèdica, ben poc va faltar per a que mare i fill deixéssim d'existir.

De si ha resultat o no transcendental aquell fet llunyà, de si aquell primer plor ha marcat o no el meu recorregut vital i, sobretot, de si ha pogut impregnar algun dels caràcters que en aquest espai he anat i aniré vessant, no en tinc ni la més remota idea.

Essent, però, innegable la força dramàtica d'aquell terrorífic primer dia a la Terra poc després de l'esperançador primer dia a la Lluna, no podia obviar-ho de cap manera en la meva biografia d'un espai virtual literari.

I què més? Doncs, em sembla que res. Estic convençut que no he estat protagonista de res tan veritablement novel·lesc en la resta de la meva existència. Només desitjo que aquest trànsit vital de tonalitat sèpia no es noti massa en els meus relats i que algun d'ells pugui passar com a petita (sempre falsa, però) creació.

Roger