Pestilència

Un relat de: Vallespir

No fa ni deu minuts que l'Asha i l'Ariel passejaven el seu amor impossible pels carrers de la tres vegades ciutat santa. No en fa ni cinc que les seves mans s'aferraven amb la violent necessitat dels qui se senten únics, dels qui se saben rars enmig de l'estesa fetor. Ara, només les mans romanen lligades prop de l'indret on aquell cinturó adherit a una panxa jove ha fet explosió. La resta dels dos cossos, una munió de bocins socarrimats de forma i mida diversa, esquitxen les parades del mercat Mehane Yehuda com si d'un llenç d'artista plàstic es tractés.

El suc dolç de les síndries esventrades regalima per sobre del cap de l'Asha fins a trobar-se amb la cama cauteritzada de l'Ahmed, el verdulaire siri-jueu que li acabava de vendre un enciam i dos cogombres. Del coll d'un nano, amb ulls esbatanats i boca oberta però muda, i que n'ha sortit miraculosament il·lès, en pengen part dels budells del jove Ariel. El braç seccionat a l'alçada de l'espatlla d'un etíop, jueu de tercera classe, conviu amb el pot d'olives picants de la parada on despatxava en Sidi, palestí de disset anys de Betlem, estrepitosament foradat per la metralla. I el tronc d'en Samuel, sefardita del Marroc, jau atrapat entre els ferros roents i el tendal de la parada de hommos i mutabal d'en Jaziel.

Ja són aquí els rabins i seminaristes ortodoxos de l'Associació Pietat. Aparentment immunes a la fortor, recolliran com sempre els trossos de carn, ossos i vísceres humanes per a la seva posterior identificació. També en trobaran del petit Hassan, la casa del qual va ser enderrocada abans d'ahir pels bulldozers israelians i que repartia fins fa tot just un quart d'hora el Jerusalem Post, que aquest matí lluminós d'estiu obria pàgina amb les més recents encaixades de mans dels acèrrims enemics i el còmplice somriure del gendarme de la pau global.

Comentaris

  • santitat[Ofensiu]
    Onofre | 06-10-2011 | Valoració: 9

    lo de
    " de la tres vegades ciutat santa"

    és una castellanada (diria algú)

    en cataà és millor posar:

    'de la per tres vegades ciutat santa'

    ei, oh, és un parlar, m'entens , no?

  • perunforat | 08-02-2008 | Valoració: 10

    fff...no diré massa, ja està tot dit al detall. És el què hi ha. Odiosa realitat, fàstic humà comú capaç de...fff...la Pestilència ha d'estar a relats comentats, oh i tant...
    No llegiré res més, aviat plegaré, demà em llegiré un altre relat teu.

    P.D: el teu "mecagontot" al fòrum pel tema dels polítics m'ha dut aquí!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vallespir

Vallespir

29 Relats

88 Comentaris

41099 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Cinc dies després que Neil Armstrong plantés els peus sobre la superfície de la lluna, un bon professional de la medicina que no volia perdre's uns dies de vacances va decidir de treure'm de l'escalfor materna tot i la meva rotunda oposició. En l'agosarada i brusca acció mèdica, ben poc va faltar per a que mare i fill deixéssim d'existir.

De si ha resultat o no transcendental aquell fet llunyà, de si aquell primer plor ha marcat o no el meu recorregut vital i, sobretot, de si ha pogut impregnar algun dels caràcters que en aquest espai he anat i aniré vessant, no en tinc ni la més remota idea.

Essent, però, innegable la força dramàtica d'aquell terrorífic primer dia a la Terra poc després de l'esperançador primer dia a la Lluna, no podia obviar-ho de cap manera en la meva biografia d'un espai virtual literari.

I què més? Doncs, em sembla que res. Estic convençut que no he estat protagonista de res tan veritablement novel·lesc en la resta de la meva existència. Només desitjo que aquest trànsit vital de tonalitat sèpia no es noti massa en els meus relats i que algun d'ells pugui passar com a petita (sempre falsa, però) creació.

Roger