Pestilència

No fa ni deu minuts que l'Asha i l'Ariel passejaven el seu amor impossible pels carrers de la tres vegades ciutat santa. No en fa ni cinc que les seves mans s'aferraven amb la violent necessitat dels qui se senten únics, dels qui se saben rars enmig de l'estesa fetor. Ara, només les mans romanen lligades prop de l'indret on aquell cinturó adherit a una panxa jove ha fet explosió. La resta dels dos cossos, una munió de bocins socarrimats de forma i mida diversa, esquitxen les parades del mercat Mehane Yehuda com si d'un llenç d'artista plàstic es tractés.

El suc dolç de les síndries esventrades regalima per sobre del cap de l'Asha fins a trobar-se amb la cama cauteritzada de l'Ahmed, el verdulaire siri-jueu que li acabava de vendre un enciam i dos cogombres. Del coll d'un nano, amb ulls esbatanats i boca oberta però muda, i que n'ha sortit miraculosament il·lès, en pengen part dels budells del jove Ariel. El braç seccionat a l'alçada de l'espatlla d'un etíop, jueu de tercera classe, conviu amb el pot d'olives picants de la parada on despatxava en Sidi, palestí de disset anys de Betlem, estrepitosament foradat per la metralla. I el tronc d'en Samuel, sefardita del Marroc, jau atrapat entre els ferros roents i el tendal de la parada de hommos i mutabal d'en Jaziel.

Ja són aquí els rabins i seminaristes ortodoxos de l'Associació Pietat. Aparentment immunes a la fortor, recolliran com sempre els trossos de carn, ossos i vísceres humanes per a la seva posterior identificació. També en trobaran del petit Hassan, la casa del qual va ser enderrocada abans d'ahir pels bulldozers israelians i que repartia fins fa tot just un quart d'hora el Jerusalem Post, que aquest matí lluminós d'estiu obria pàgina amb les més recents encaixades de mans dels acèrrims enemics i el còmplice somriure del gendarme de la pau global.