Arruïnat per les sabates

Un relat de: Carles Linares
La meva dona té una dèria boja, als meus ulls: les sabates.

Ja sé que és prou coneguda entre les malalties femenines, però la meva muller l’empeny a l’extrem.

M’havia dit que jo era l’home de la seva vida, però la veritat és que ella només estima les sabates.

M’està descabalant per elles.

Compra de tot: botes, botines, escarpins, mocassins, xancletes... no podria donar-vos la llista completa perquè no conec tots els noms.

Si encara n’agafaria només un parell, però no, cada vegada, si unes sabates li agraden, en compra tot seguit dotzenes de parells.

Quan arriba a les botigues, és acollida amb la catifa vermella, és la millor clienta de la ciutat.

I jo, només tinc dos drets: pagar i callar.

Estic ara desdinerat, pauperitzat.

Ni tan sols puc anar a beure una canya amb els companys. Acabat. M’escura les butxaques, aquesta desassenyada.

Vols que et digui una cosa? Si ets un centcames, millor quedar-te solter.

Comentaris

  • M'agrada![Ofensiu]
    llpages | 20-11-2021 | Valoració: 10

    Un relat que transcorre amb certa calma fins que es descobreix el perquè de tanta queixa, i m'ha fet somriure. Una idea original ben expressada, amb la llargària justa.
    Bona feina, Carles!

  • Potser les necessita,no?[Ofensiu]
    Prou bé | 19-11-2021

    Divertida l'obsessió del pobre marit per la dèria de la seva dona, que potser no és tant una dèria!
    Bon relat
    AMB total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Linares

24 Relats

78 Comentaris

2234 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))