Amor i desamor. [Temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
En el NanoRepte 1029 del Fòrum, que havia de tractar sobre desamors i cors trencats, hi vaig participar amb els dos nanorelats següents:

Sempre hi ha una vìctima.
—Podríem seguir veient-nos com a amics...
—Estaria bé, però no t’hi imagino. Millor que ens deixem de veure.

I Víctimes amb majúscula.
Aquella relació s’havia acabat però ella no ho sabia.
Ni ho sabria mai, estesa sobre un bassal de sang.


El primer no va obtenir cap vot i el segon en va tenir cinc, que em van valer ser proclamat guanyador. Vaig quedar força sorprès, perquè a mi m’havia semblat que el primer era millor,si més no argumentalment: la primera història és millor que la segona, massa efectista i dramàtica al meu parer, tot i que malauradament respongui a una tràgica realitat. Per què la trobo millor? Doncs perquè no busca l’efectisme sinó que, en forma de diàleg concís, exemplifica un tipus de ruptura que estadísticament es dóna moltíssim més que el precedent, per sort. Normalment la iniciativa de la ruptura en una parella parteix de qui ha deixat d’estar enamorat, i molts cops l’altre part, que encara ho està, fa mans i mànigues per aconseguir una pròrroga en termes d’amistat. Aquesta demanda, que en el fons expressa la desesperació de qui creu que no podrà viure sense l’altra persona, en alguns casos es formula de bona fe però a d’altres es fa amb la secreta esperança de poder reconduir la relació.

Però, és clar, una cosa és la història i una altra la forma d’explicar-la. I així com la forma del segon nanorelat és impactant i enfàtica, la del primer fracassa estrepitosament per culpa d’una segona frase gairebé inintel·ligible, un nyap que només puc atribuir a l’obcecació per expressar una idea amb només cinc paraules. Pretendre que, llegint però no t’hi imagino el lector interpretarà però no crec que et sentissis còmode només com a amic, és demanar-li massa. Però amb dues paraules més, robades d’altres llocs, ja és possible donar-li sentit a la resposta tallant. No us sembla millor així?:

Sempre hi ha una vìctima.
—Podríem seguir veient-nos com a amics...
—Sí, però no crec que suportessis aquesta situació. Millor que ho deixem córrer.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: