Cercador
Alternatives
Un relat de: PallarsLa Giovanna sap que ha d’afrontar aquesta etapa vital de la millor manera possible. És per això mateix que ben aviat rebrà la comanda que va fer per internet. Una comanda que es traduirà en una caixa de cartró on les peces de l’interior seran desplegades per acabar agafant cos. Un cos, dos cossos, tres cossos… de plàstic que l’esperaran, impassibles, somrients, asseguts al sofà. Uns personatges fets a mida, amb multitud d’usos. Tants com l’esperit imaginatiu i creatiu de la diva li ho permetin.
Comentaris
-
Nina [Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 27-03-2019
Jo recordo haver vist en un programa de la BBC, visquen a la Gran Bretanya, on s'entrevistava gent que adquirien maniquins, fets als Estats Units, i que els arribaven degudament embalats dins d'unes capses allargassades com a taüts. Un matrimoni, home-dona, per a ésser més exactes va adquirir-ne tres noietes molt bufones, que les feien seure a taula i li dinaven de dinar i sopar fins i tot, els marit, a l'entrevista, contava que era ell qui s'encarregava de comprar-li la roba intima. L'altre entrevistat era un home conco, ja retirat,que mostrava la seva Barbi, gairebé humana, amarrada a unes politges que penjaven del sostre i les quals feien que la nina gran es bellugues com una titella: Ara aquesta cama alçada... ara el detràs en posició punxuda...etc Ah! i a la pantalla es veia, sense cap mena de pudor com la posseïa. Com pots veure, Pallars, aquest comentari meu escenifica i acaba el que tu has deixat en puts suspensius, això si! amb un to morbós.... I és que escrius de meravella i endemés tens la capacitat de fer que el llegidor tingui la sensació que és espectador i personatge teatral alhora. Enhorabona! Nil.
-
Pot ser una bona solució[Ofensiu]kefas | 25-03-2019
Les dives acostumen a ser capricioses i no toleren que ningú les contradigui i d’aquesta manera podrà gaudir dels beneficis de la soledat sense haver-ne de fugir.
-
La soledat del triomfador...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 23-03-2019
La soledat del triomfador! Paga la pena prescindir, renunciar a una vida diguem-ne “normal” a canvi d’un triomf efímer que no et deixa cap més satisfacció que la temporal, la d’un instant?
—Joan—