Aigua de pluja

Un relat de: Magda Garcia
Arrel de petites goteres detectades en els baixants de la façana i de filtracions d’aigua freàtica en el garatge els veïns parlaven de la necessitat de reparar-ho i, sobretot, d’aprofitar l’aigua. De fet, a les reunions de propietaris, sempre aflorava el tema per poder arribar a un acord unànime i fer front a la situació.

Els residents expressaven tres tipus de posicionaments: (1) els que creien que de moment no calia fer res, (2) els de tarannà ecologista que consideraven adient fer reparacions per aprofitar l'aigua i reutilitzar-la, i (3) els que discrepaven sense aportar cap alternativa trobant pegues al que deien els altres.

Mentre els veïns continuaven reunint-se parlant de tot plegat, exposant línies argumentaries diferents, vaja, marejant la perdiu sense arribar a consensuar una decisió comunitària, n’hi havia un que no hi anava mai -sempre delegava el vot- però que n’estava fent l’agost.

Sense dir res a ningú i tirant pel dret, el dels baixos primera s’havia construït uns dipòsits la mar de macos per acumular aigua freàtica i dels baixants. La venia comercialitzant-la com a “aigua de pluja”.

Durant els primers anys de negoci l’embotellava en garrafes de 8 litres que recollia amb enormes embuts tot oferint-la per internet i distribuint-la personalment amb la seva furgoneta. Com que li resultava molt rendible, després ja va introduir garrafetes de 5 i de 3 litres que venia quasi bé al mateix preu que les de 8.

En constatar que amb el canvi climàtic i la sequera galopant dels darrers anys no en recollia tanta, va desenvolupar una estratègia més minimalista i elitista, amb ampolletes petites i estilitzades, “flocons de pluie”, flocs de pluja les anomenà, que senyores elegants de Barcelona, Terrassa, Reus i fins i tot de Girona i Granollers podrien portar còmodament a la bossa, gràcies a la seva xarxa de distribució comercial comarcal, fent-les servir per hidratar-se i refrescar-se en moments de sufocació combinant-les amb els ventalls.

Aquests models amb vaporitzador varen tenir molt d’èxit entre les dones menopàusiques i, tot s’ha de dir, li va resultar encara més rendible com a negoci. Tot això ja fa uns anys que dura, i els veïns a banda de no saber-ne res de res d’aquest negoci tan lucratiu encara no s’han acabat de posar d’acord.

El dels baixos primera s’ha inventat fins i tot un eslògan, “Et portem l’aigua de pluja”, i pel que sembla, ara ja disposa d’una nova furgoneta amb un repartidor anant amunt i avall, de casa en casa, amb garrafes personalitzades, garrafetes de regal i petits estoigs sofisticats. Ell sí que sap treure rèdit a la indecisió dels altres. És un perla que s’està folrant gràcies a la manca d’esperit de diàleg i de consens dels seus veïns d’immoble.

De moment alguns es queixen de que malgrat els anys que porten reunint-se encara no tenen ni noves canalitzacions, ni hort urbà comunitari, ni reguen el jardí amb l’aigua freàtica o de pluja que recullen, però al veí dels baixos primera la situació li sembla d’allò més adient. Ja ho diuen allò de que mai plou al gust de tothom, oi?

Comentaris

  • Ploure [Ofensiu]
    MJosep | 04-12-2023 | Valoració: 9

    Hola Magda,
    Ben divertit i original. Vendre el que ja tenim i fins i tot forrar-se. Però. Iira, té el se mèrit, de tots és l' únic que ho ha fet.

    Felicitats

  • I si no plou?[Ofensiu]
    Prou bé | 04-12-2023

    Tan li fa al veí espavilat que de les pedres en fa pans.
    Original i creatiu relat
    Amb total cordialitat

  • Les canalitzacions. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-11-2023 | Valoració: 10

    Aquest relat atrau molt la seua lectura, perquè vas combinant diferents punts sobre l'aigua. És que si no plou, no hi ha aigua.
    Molt ben plantejat i té un punt especial d'humor.
    On visc, ací a Manuel (València), pràcticament no plou gens i així estem! Perquè jo en tinc d'oliveres i estan sense aigua i les olives s'arruguen.
    Molt ben plantejat.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Caram![Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-11-2023 | Valoració: 10

    Això sí que és treure'n profit d'una situació, no hi ha mal que per bé no vingui diuen, en aquest cas,el bé no està gens repartit, l'acapara un astut veí, que no dubta del seu enginyós negoci, malgrat les conseqüències que comporta en el seu veïnat. En fi hi ha gent per a tot. M'ha agradat molt el joc de paraules i frases de la pluja i l'aigua que has anat trenant en el relat.

    Enhorabona Magda.

    Rosa.

  • L’espavilat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-11-2023 | Valoració: 10

    Sempre nia que saben treure suc de les situacions més impensables. I com que també sempre n’hi ha que callen i deixen que els altres prengui la iniciativa, aquests aprofitats, això, se n’aprofiten. Una forta abraçada.
    Aleix

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

143 Relats

472 Comentaris

36689 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.