Aigua de pluja

Arrel de petites goteres detectades en els baixants de la façana i de filtracions d’aigua freàtica en el garatge els veïns parlaven de la necessitat de reparar-ho i, sobretot, d’aprofitar l’aigua. De fet, a les reunions de propietaris, sempre aflorava el tema per poder arribar a un acord unànime i fer front a la situació.

Els residents expressaven tres tipus de posicionaments: (1) els que creien que de moment no calia fer res, (2) els de tarannà ecologista que consideraven adient fer reparacions per aprofitar l'aigua i reutilitzar-la, i (3) els que discrepaven sense aportar cap alternativa trobant pegues al que deien els altres.

Mentre els veïns continuaven reunint-se parlant de tot plegat, exposant línies argumentaries diferents, vaja, marejant la perdiu sense arribar a consensuar una decisió comunitària, n’hi havia un que no hi anava mai -sempre delegava el vot- però que n’estava fent l’agost.

Sense dir res a ningú i tirant pel dret, el dels baixos primera s’havia construït uns dipòsits la mar de macos per acumular aigua freàtica i dels baixants. La venia comercialitzant-la com a “aigua de pluja”.

Durant els primers anys de negoci l’embotellava en garrafes de 8 litres que recollia amb enormes embuts tot oferint-la per internet i distribuint-la personalment amb la seva furgoneta. Com que li resultava molt rendible, després ja va introduir garrafetes de 5 i de 3 litres que venia quasi bé al mateix preu que les de 8.

En constatar que amb el canvi climàtic i la sequera galopant dels darrers anys no en recollia tanta, va desenvolupar una estratègia més minimalista i elitista, amb ampolletes petites i estilitzades, “flocons de pluie”, flocs de pluja les anomenà, que senyores elegants de Barcelona, Terrassa, Reus i fins i tot de Girona i Granollers podrien portar còmodament a la bossa, gràcies a la seva xarxa de distribució comercial comarcal, fent-les servir per hidratar-se i refrescar-se en moments de sufocació combinant-les amb els ventalls.

Aquests models amb vaporitzador varen tenir molt d’èxit entre les dones menopàusiques i, tot s’ha de dir, li va resultar encara més rendible com a negoci. Tot això ja fa uns anys que dura, i els veïns a banda de no saber-ne res de res d’aquest negoci tan lucratiu encara no s’han acabat de posar d’acord.

El dels baixos primera s’ha inventat fins i tot un eslògan, “Et portem l’aigua de pluja”, i pel que sembla, ara ja disposa d’una nova furgoneta amb un repartidor anant amunt i avall, de casa en casa, amb garrafes personalitzades, garrafetes de regal i petits estoigs sofisticats. Ell sí que sap treure rèdit a la indecisió dels altres. És un perla que s’està folrant gràcies a la manca d’esperit de diàleg i de consens dels seus veïns d’immoble.

De moment alguns es queixen de que malgrat els anys que porten reunint-se encara no tenen ni noves canalitzacions, ni hort urbà comunitari, ni reguen el jardí amb l’aigua freàtica o de pluja que recullen, però al veí dels baixos primera la situació li sembla d’allò més adient. Ja ho diuen allò de que mai plou al gust de tothom, oi?