Ai, la memòria!

Imagino que "els cervells més treballats" es refereix a la reserva cognitiva. Sense entrar en massa detall, dir que la reserva cognitiva actua com a factor protector davant del deteriorament cognitiu i la demència, i no com a factor de risc.

Company Colom, amb total sinceritat, tots tenim motius per preocupar-nos. Cada vegada vivim més anys i la majoria, patirem una demència, si abans no ens mata un càncer, un virus furtiu o un autobús.
Així que sí, a més, vaig llegir que quan més treballats son els cervells, més probabilitat de que arribi la demència. Ès fotut. Només et puc dir el que faig jo, gaudir del moment, fruir de cada dia, intentant no anar més enllà. No podem deixar que la tinta negra del futur taqui la blancor d'aquest present que ara tenim entre mans.
De moment el teu cervell va bé. Jo també, de vegades, em trobo relats meus escrits fa anys i no els recordo en absolut, els llegeixo interessada i m'agraden i tot hahaha.
Això que t'ha passat (lo dels nanos), normal del tot no és, crec jo, però és que el teu cervell porta molt pes al damunt, moltes coses enregistrades, pel que vaig veient. Saps què he trobat maco? Quen en els dos concursos les teves neurones van seguir el mateix camí, van fer nanos semblants, fins i tot iguals. Me les imagino dins el teu cervell, més aviat grasses, vestides amb robes que els hi van una mica petites, un mocador al cap, fumant i dient una a l'altra "osti tu, això no ens ho va demanar ja fa dos anys? Ves a l'arxiu i torna-li a dir" hahaha.

amb referències, mirades al passat i noves aportacions, jo no patiria gens sobre el teu estat mental, més aviat signaríem per poder beure del teu doll d'informació que ens regales amb cada entrada a aquest web. Segueix escrivint i no pateixis per la matèria grisa generadora, la tens en perfecte estat de conservació!

... Intel·ligent com també ho són el comentaris que t'han fet, molt ben documentats.
Jo que tinc una formació més aviat humanística tot això em supera una mica, però m'interessa molt perquè és el futur dels temps en què viuran els meus descendents. Que sigui per a bé!
Només m'ha grinyolat una mica quan parles d'activitats marginals. Si et refereixes a tenir més temps per gaudir del lleure crec que serien activitats humanament principals.
Amb total cordialitat

Home, la pregunta del final em sembla que es respon sola. No recordar el que has dit fa dos minuts, és mal símptoma; no recordar el que vas dir fa dos anys és absolutament normal. També em sembla lògic que si escrius sobre un mateix tema diguis coses semblants, encara que les hagis oblidat, el pensament és el mateix.

M'ha interessat la referència a Nick Bostrom, no el coneixia i veig que val la pena. He vist que un dels seus llibres es titula "Deep utopia"; no sé si s'ha traduït. Això seria una bona utopia, viure sempre com un jubilat em sembla que no m'hauria importat, Ara bé, les utopies són massa sensibles a la llei de ferro de l'oligarquia: en tota organització és inevitable que hi hagi una elit dominant, o dit més curt, qui diu organització diu oligarquia. El poder d'una oligarquia tecnològica sí que fa por, i sembla que cada vegada el tenim més a prop

Segurament que els humans del futur disposaran de més temps del que hem tingut nosaltres i els nostres ancestres gràcies a la IA. Segurament que faran un món més just i menys violent.

Aquesta pregunta la veig un pèl compromesa, suposo que està feta amb caire d'humor? Així i tot, jo diria que la teva memòria és genuïnament envejosa, ara bé, al pas que evoluciona la I.A., malgrat els grans avantatges, que no es pot negar que ofereix, potser sí que hi haurà més ganduls a la societat. No sé si el que acabo de dir té cap sentit, és el primer que m'ha passat pel cap.
Aprofito per donar-te les gràcies pels teus comentaris, als meus relats-poemes, t'ho agraeixo molt.
Fins a la pròxima Joan Colom.

Rosa.