Afagint vida

Un relat de: Olga Cervantes

Aquest tebi sol de llevant que traspassa els vidres de la finestra d’aquesta freda habitació d’hospital, no arriba a escalfar les petites mans gelades de la meva filla Rosalia que, com cada matí, ve ha fer-me un petó d’esperança.
Però avui ha sigut diferent. Ha arrossegat aquella cadira,que ara resta arraconada i buida i m’ha començat a parlar a cau d’orella, com si estigués convençuda que jo pogués escoltar-la.

Sense pressa i amb veu melodiosa, m’ha explicat el seu dolor per tantes coses. M’ha dit que prou, que ja està farta, que vol la seva mare.
Diu que la vida la maltracta, que se sent com un xiclet que algú estigués mastegant, estirant-lo per aquí i per allà i fent bombolles que després esclaten.
M’explica que li fan mal les lumbars quan li ha de venir la regla, que se li inflamen els pits quan menys s’ho espera i està molt disgustada perquè si ha de córrer i instintivament s’agafa amb les mans els pits, la gent li recrimina que faci aquest espectacle.
Reconeix que qualsevol cosa la fa plorar, que no sap com contenir-se, que se li entelen les ulleres i que tothom riu, perquè es posa vermella.
Recorda que de petita, quan la roba li quedava com encongida, rèiem les dues plegades davant del mirall perquè la faldilleta no li tapava les calces. Ara tot és diferent, primer perquè no hi sóc jo i després perquè ara no li escau la roba de nena, però tampoc s’hi troba amb la de doneta.

Ja fa massa temps que falto de casa. La petita s’ha convertit en l’adolescent, que exigeix tots els perquès de la vida quotidiana.
He comprès que el seu cos es belluga constantment, com un tren desenfrenat, tan ràpid que la seva ment té problemes per assumir els canvis.
Avui mateix hauré de despertar d’aquest coma acollidor, que ha estat preservant les meves funcions vitals des de l’accident.
Hauré d’afegir-me a l’activitat de la vida, encara que només sigui per escalfar-li les mans a la meva nina.

Comentaris

  • Perfecte[Ofensiu]
    Ester Sense H | 19-01-2015 | Valoració: 10

    M'ha encantat com has descrit tot els sentiment enfrontats que senten els cuidadors, i que també els hi cal algú que tingui cura d'ells.

    M'ha agradat molt!

    Una abraçada.

  • De vegades...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 17-01-2015 | Valoració: 10

    De vegades a mi em costa molt descriure els sentiments o sensacions que em deixen els relats. Quan m’agraden acostumo a dir que m’arriben, em deixen tocat, em frepan...
    Aquest és un d’ells.
    —Joan—

  • Perfectament descrites[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-01-2015

    Totes les preocupacions d'aquesta nena que necessita la mare en un moment tan difícil com és el pas de la infantesa a la pubertat.
    M'ha semblat molt original que sigui la mateixa mare, tot i estant en coma , qui es faci les reflexions.
    M'ha agradat molt,benvolguda Olga.
    Una abraçada a tu i al teu encantador marit.

  • Preciós[Ofensiu]
    Materile | 15-01-2015 | Valoració: 10

    Un relat magnífic, Pinya de rosa! Molt ben narrat amb una prosa poètica que m'ha encantat. Un relat que toca la fibra: una mare que perceb el patiment d'una filla adolescent que no es resigna a fer-li companyia, la reclama en totes les seves forces. Has sabut transmetre aquests sentiments de patiment. Molt ben estructurat i original, pot ser molt bé verídic.
    És un plaer llegir-te!
    Materile

  • Afegint enlloc d’afagint [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 12-01-2015

    Perdoneu, se m’havia escapat.

  • La vida des del silenci[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-01-2015 | Valoració: 10

    La narració de la protagonista, en silenci, al llit d'hun hospital és corprenedora. Tant, que segurament les paraules de la filla la faran tornar ben aviat a la realitat, al desig d'agafar-li les mans. Un preciós, dur i magnífic relat. Cada cop m'agrada més la teva lletra. Una abraçada.

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-01-2015 | Valoració: 10

    M'agrada molt, es precios

  • Quan fa més falta![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-01-2015

    Una cosa tan potent com saber que la teva filla et necessita, que per deixar de ser nena i esdevenir dona li cal la mare que l'acompanyi, farà tornar aquesta mare del coma, segur que sí!
    Gràcies per passar-te pel meu relat i deixar el teu comentari!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

43 Relats

250 Comentaris

35340 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.