Aerostàtic

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
Vaig tan col·locat que no em puc ni moure. No hauria d'haver cedit a les provocacions dels meus col·legues, però ells saben perfectament que no sé dir que no, que sóc dèbil. Ja ho deia la meva mare:
—Nen, aquests amics teus són una mala influència!
I una pipada porta a una altre i fuma que fumaràs, que duc un globus de ca l'ample. Intueixo que en aquests moments tinc dibuixat al rostre un somriure tan ridícul com el seu i em fa vergonya pensar que puc tenir la mateixa mirada burleta, com de ximplet. Amb el cap ennuvolat no puc pensar amb claredat, però he de fer alguna cosa. He de tenir personalitat i allunyar-me de les males companyies. En un moment de lucidesa i serenor em decideixo a fer un pas endavant per fugir d'allà. Quan ho faig, sento un nosequè a l'estómac. Tinc una sensació estranya, com si el meu cos caigués al buit des d'una alçada de més de mil metres.
No ho sabré mai, però fumar porros en un globus aerostàtic no ha resultat ser una bona idea.

Òscar Turull Basart

Comentaris

  • Sinceritat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-03-2017 | Valoració: 10

    Et felicito per l'originalitat del relat, per tractar un tema difícil i per la forma àgil d'escriptura. Fumar porros comporta molts problemes i la inconsciència dels fumadors és infantil, piterpanista. No fumeu, caram, i menys, porros! Una abraçada, Oriol.

    Aleix

  • Excel.lent relat[Ofensiu]
    unicorn_gris | 03-03-2017 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat, del pobre noi al que li fan obsessionar per prendre drogues... a dalt de l'aerostàtic. Pobre noi, això no és tolerable.

    Un relat entretingut.

    Ens veiem!!!

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

295999 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!