Abnegació

Abnegació


—Sort en tenim de la Candela! —sospirava ara i adés la Sra. Amàlia Fabregas.
I quina raó tenia! La Candela havia passat dia i nit pendent del Sr. Antoni, el marit de l’Amàlia, durant els cinc anys que va durar la seva llarga agonia. La cura i l’afecte amb que rentava, vestia i alimentava el pobre malalt, eren extraordinaris. En acabat el funeral, la desconsolada vídua va dir a la Candela:
—Et trobaré molt a faltar.
Pocs dies després, el metge va diagnosticar a la Sra. Fabregas una anèmia aguda i li va receptar vitamines i molt de repòs. La Candela, amb admirable abnegació, es va quedar per fer tota la feina de la llar i tenir cura de l’Amàlia. La Sra. Fabregas va tardar més d’un any en refer-se. Faltaven pocs mesos per complir set anys que la Candela treballava per la família, quan la Gertrudis, la filla gran dels Fabregas, es va presentar a casa sa mare, amb cinc maletes i tres nens plorosos, explicant entre sanglots que el marit s’havia fugat amb l’amant a la República Dominicana i els havia deixat tirats i sense un duro, que no podien ni pagar el lloguer del pis.
La Candela va ser tota eficiència preparant llits i cuinant per sis comensals. La Sra. Fabregas es deia a si mateixa per enèsima vegada: “Sort en tenim de la Candela!”
L’assistenta va acceptar de dormir al sofà per deixar la seva habitació als nens, sense una sola queixa. La Sra. Fabregas va fer lloc a l'armari del seu dormitori per la roba de la Candela. Però ja estava gran l’Amàlia i amb tot l’enrenou, a vegades es distreia i feia coses estranyes, com ara buscar una rebeca seva en la banda de l’armari de la Candela. Remenant entre els jerseis, va trobar un petit paquet. Encuriosida, el va desembolicar. Era el seu espill de tocador, desaparegut feia un munt d’anys, tot fet bocins, curosament recollits i recol·locats dins el marc.
I aleshores la Sra. Amàlia Fabregas, que en sa vida havia deixat anar un renec, va exclamar:
—La mala pècora!



Pseudònim:
Jaques