Moltíssimes gràcies a tots...

És el primer cop que et llegeixo, no t'he comentat el relat, però ho faré..

A mi m'ha agradat molt, no m'ho pensaria dos cops i acceptaria!!

el teu relat. Està escrit d'una forma molt precisa, fa que t'hi sentis talment a la pell de la protagonista.
Quan l'angoixa i el patiment que transmets es comença a fer quasi insuportable, introdueixes un "Però, a poc a poc,.." i a partir d'aqui se m'han anat eixamplant els pulmons i m'has fet dibuixar un enorme somriure d'alleujament i esperança.
Molt breu però molt intens.

No facis patir als de la revista i envia'ls-hi sense dubtar.

Felicitats

... i un petó a cadascú.