Memòria

Quina imatge més íntima i evocadora.
a veure si arribo a temps

...que hagis descobert una paraula nova. A casa la deien els avis. A la meva generació no l'hi he sentit dir mai a ningú.

Tot es transforma
en abisme de temps,
en llocs daurats
on trenaven els somnis,
on l’amor queia
com fruit omnipresent,
sempre embruixats
per l’encís més insòlit.
I penetrem
en àmbits del passat
en les grans nits
dels misteris joiosos
que descobríem
del tot arravatats
en els cafès
d’encanteri corpori.

Hauria d'inventar el record
maldestre pintor
contra el llenç
de la memòria
esgrafiar una nit de drama
de cirerers adormits
i per damunt les taules
esguards aprenent el desig
Tot en un blanc i negre
cremant
la mort íntima del poeta
del poema