Cercador
Llista categories
Recomanats editora
- vichy catalan
- Novembre negre
- La moguda Manchester i la mare que la va parir
- ... i els canons deixaren de cridar
- Petjades de papallona
- El servei
- Història de la Lipi Lupus i d'uns nens que van conèixer la Lipi Lupus
- Un amor, molts dies: el dia que la mare va fer quaranta anys (dia 2 de 10)
- 501319km
- Inspiració
Detall intervenció
La primera vegada
Intervenció de: bronze | 29-12-2008
La primera vegada
La primera vegada
té un regust de ferida,
de dolor al fons del ventre,
de tenacitat física.
El noi era preciós,
el sexe trepanava,
trencava els epitelis,
obria i esqueixava.
La regla, que tenia,
s'allargà una setmana,
dolor intens, endintre,
rústec amor d'espasa.
Hi hagué una embranzida
que ferí com fiblada:
el semen barbullia,
la verge era escapçada.
Respostes
-
Vencedora d'amor
diamant | 28/12/2008 a les 20:05
Asseguda en un racó,
pares un moment les mans
mentre t'allises les plomes.
I penses en què has pedut,
enmig de l'aire concís
net i ombriu com d'una cova.
Greu lament
tan sentit,
dol d'endins
que humil plora.
S'ha acabat el teu regnat
dins del cor de qui estimaves,
que s'ha clos com una clova.
I ara vagues pel boscam
on ja no trobes sentit,
malgrat la lluna és nova.
Greu lament
tan sentit,
dol d'endins
que humil plora
Cerques que neixi un nou cant,
un altre cor de diamant
que et vingui a oferir l'aurora.
I fas un conjur de llamps
que suaus vénen a hostatjar
l'anhel que el teu pit implora.
Greu lament
tan sentit,
dol d'endins
que humil plora
Dona dels set vels solars,
ferma i bella, encisadora,
d'ales d'àngel, de sol i ombra.
Atrauràs amb el teu cant
forces sobrenaturals,
seràs d'amor vencedora.
-
Vencedora d'amor
diamant | 28/12/2008 a les 20:05
Asseguda en un racó,
pares un moment les mans
mentre t'allises les plomes.
I penses en què has pedut,
enmig de l'aire concís
net i ombriu com d'una cova.
Greu lament
tan sentit,
dol d'endins
que humil plora.
S'ha acabat el teu regnat
dins del cor de qui estimaves,
que s'ha clos com una clova.
I ara vagues pel boscam
on ja no trobes sentit,
malgrat la lluna és nova.
Greu lament
tan sentit,
dol d'endins
que humil plora
Cerques que neixi un nou cant,
un altre cor de diamant
que et vingui a oferir l'aurora.
I fas un conjur de llamps
que suaus vénen a hostatjar
l'anhel que el teu pit implora.
Greu lament
tan sentit,
dol d'endins
que humil plora
Dona dels set vels solars,
ferma i bella, encisadora,
d'ales d'àngel, de sol i ombra.
Atrauràs amb el teu cant
forces sobrenaturals,
seràs d'amor vencedora.
-
Vencedora d'amor
diamant | 28/12/2008 a les 20:05
Asseguda en un racó,
pares un moment les mans
mentre t'allises les plomes.
I penses en què has pedut,
enmig de l'aire concís
net i ombriu com d'una cova.
Greu lament
tan sentit,
dol d'endins
que humil plora.
S'ha acabat el teu regnat
dins del cor de qui estimaves,
que s'ha clos com una clova.
I ara vagues pel boscam
on ja no trobes sentit,
malgrat la lluna és nova.
Greu lament
tan sentit,
dol d'endins
que humil plora
Cerques que neixi un nou cant,
un altre cor de diamant
que et vingui a oferir l'aurora.
I fas un conjur de llamps
que suaus vénen a hostatjar
l'anhel que el teu pit implora.
Greu lament
tan sentit,
dol d'endins
que humil plora
Dona dels set vels solars,
ferma i bella, encisadora,
d'ales d'àngel, de sol i ombra.
Atrauràs amb el teu cant
forces sobrenaturals,
seràs d'amor vencedora.
-
La primera vegada
bronze | 29/12/2008 a les 00:34
La primera vegada
La primera vegada
té un regust de ferida,
de dolor al fons del ventre,
de tenacitat física.
El noi era preciós,
el sexe trepanava,
trencava els epitelis,
obria i esqueixava.
La regla, que tenia,
s'allargà una setmana,
dolor intens, endintre,
rústec amor d'espasa.
Hi hagué una embranzida
que ferí com fiblada:
el semen barbullia,
la verge era escapçada.
-
Melorepte 45: EL NOM DE TANTES ROSES
mirna | 29/12/2008 a les 00:52
Jo mai no vaig saber el nom de tantes roses,
però la primavera era esclat de capolls;
n'hi havia en farcell, tot roges, sense espina,
les fortes i dreçades, closes en tornassol.
Les obertes, mitjanes, d'un sens fi de colors,
roses i vellutades, de nacre, de cirera,
carbasses, blanques, grogues, de carmí, tot poncelles.
El poble era una estesa, les torres les vessaven,
les tàpies escampaven fragàncies cap al cel.
Ran de terra, l'olor de l'estiu que s'acosta
quan les roses, roentes, vibraven com l'anhel.
Paradís jove i tendre que, enramat, fulgurava,
poncelles que creixien, abundós xuclamel.
Alegrement vivien, s'obrien, conquerien,
frescor odorant de rosa, que bull de serenor.
Pètals infinits, roses, que a ple aire gaudien
en jardins clars i ombrívols i terrats de sentor.
Fortes branques, com arbres, es tramaven, altives:
el regne de les roses, el meu poble estimat.
Va arribar una horda bàrbara, un imperi de grues,
aplanadores àvides, erugues de combat
que van anorrear-vos, que us van segar de planta,
i us va trinxar, impassible, un exèrcit voraç.
I, de la nit al dia, el poble sucumbia,
i de la nit al dia el meu poble tombà.
Avui és una allau de maons i trinxeres,
i de les roses belles, de les torres valentes,
dels jardins i vergeres no ens hem recuperat.
Avui són soterrades, igual que les poncelles,
amb un aire d'estelles que fereix com l'amiant.
-
estranya incertesa
kispar fidu | 30/12/2008 a les 17:10
Brillaré, com si no importessin les teves urpes.
Diürnes velades nocturnes volaran sense altures.
Marxaré del meu niu, cau; engruna,
per sentir el reclam de la luxúria.
Deixa'm desaparèixer, marxaré
a les absències del plaer
que mai vaig desitjar.
Anhelaré enlairar-me, alt
sobre les empremtes dels somnis
sense desfer-ne esperances.
Demà, vida, viuré
havent tastat la inexistència
d'un cor que patí el desconsol.
Lluny, cara a cara, entre ànima i carn
em mantindré allunyada de les pors mal trobades,
propera a l'esperança trencada que reviuré,
mentre llàgrimes als ulls m'esbossaran l'enigma
d'una veritat que mai se'm féu real.
-
(petit comentari, Anaïs)
kispar fidu | 30/12/2008 a les 17:15
s'ha de dir que quan vaig escoltar-la per primer cop, tot i havent llegit de qui es tractava (el grup m'agradava, i la cantant en solitari no podria baixar molt el llistor), no va acabar de convèncer-me i vaig tancar el repte sense rebre'n "inspiració".
però "avui" que me'l mirava de nou, escoltant i endinsant-me en la música, sí que m'ha captivat.
me n'alegro, perquè enyoro el plaer dels reptes!
petons,
gem's
-
Matinada rere matinada (evidentment fora de concurs)
Vesna | 30/12/2008 a les 22:30
Dama de nit,
habitant dels meus somnis.
Vius dintre de mi
matinada rere matinada
fent bellesa d'obscuritat.
El meu delicte va ser viure
de quimeres impossibles,
la meva amarga condemna
restar en soledat eternament
amb l'alcohol com a refugi
per intentar esborrar els records no desitjats
que tard o d'hora acaben retornant a mi
-
Nu
Jere Soler G | 05/01/2009 a les 15:46
El vent m'arrenca els pètals
que em tapen el cos
i una estranya por
de vergonya i plaer
m'alça per damunt la mar
i em sé lliure i gran,
i em sé jo.
La gent avall s'empenta,
i el brogit del món
esdevé una força fosca
ben dessota, i lluny;
com formigues negres
ocultes pel fum.
El temps m'acosta al brum
i nu, com sempre visc,
desfaig teles de sarja d'or,
i allibero temences
amb la sang del cor,
que es vessa per terra i pertot.
I el vent s'endú les fullles
les herbes i els llots,
la paüra, l'ànsia i el terror.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Monstres (1 comentaris)
- Helga - Un remake (14 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (8 comentaris)
- Jo reciclava els xiclets (9 comentaris)
- Sort de pallús (1 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (9 comentaris)
- Esclat al port (19 comentaris)
- Tu i Jo (2 comentaris)
- Musa (1 comentaris)
- Preguntes amb resposta (13 comentaris)
Nous més llegits
- FRICANDÓ (23028 lectures)
- Ànimes I coses (22257 lectures)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (1833 lectures)
- Seny i Rauxa (619 lectures)
- MAI ET TINDRÉ PROU (618 lectures)
- Respon a la calma (541 lectures)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (523 lectures)
- CULPABLE! (495 lectures)
- De tota mena (494 lectures)
- QUEDA-TE'L (492 lectures)
Nous més comentats
- Helga - Un remake (14 comentaris)
- QUEDA-TE'L (12 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (9 comentaris)
- Ànimes I coses (8 comentaris)
- Una cicatriu ben profunda (8 comentaris)
- NOTÍCIES D'ÚLTIMA HORA (8 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (8 comentaris)
- De tota mena (8 comentaris)
- Passeig (7 comentaris)
- FRICANDÓ (7 comentaris)
Nous més votats
- La dels sobrenoms (Agrada a 4 relataires)
- Respon a la calma (Agrada a 4 relataires)
- Som miratges (Agrada a 3 relataires)
- Gavardina i pijama de cotó (Agrada a 3 relataires)
- FRICANDÓ (Agrada a 3 relataires)
- Eureka (Agrada a 3 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- QUEDA-TE'L (Agrada a 3 relataires)
- De tota mena (Agrada a 3 relataires)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (Agrada a 2 relataires)