M'ha sorprès gratament llegir aquest relat vingut, com diu l'autora, de l'illa de la calma. Es nota quan les coses estan ben fetes i aquest relat n'és una mostra. En primer lloc per la gran càrrega poètica. D'altra banda, l'objecte i el tema denoten el domini del llenguatge i a l'inrevés. No només això, sinó que també transmet sensacions, impressions, que et transporten al'interior de l'espai escènic.
Permeteu-me suggerir-vos que la mateixa calma que es ncessita a l'hora de llegir-lo. i que transmet, vagi acompanyada d'una bona copa de vi i la magnífica meloda de Louis Armstrong i Ella Fitzgerald de fons interpretant "Dream a little dream of me".
En definitiva, una obra d'art.
PD: celebro que en els tamps que corren encara hi hagi enamorats de l'aprenentatge, de l'amor, de la justícia i de les paraules.