I respirar l'aire pur!
Mmmmmm....mmm'agrada!!!

Si, pot ser Marc.

Una abraçada forta.

FEL (icit) ACIONS per els teus relats. Un petó.

Montse

Ostres Marc!,

he llegit el comentari que has deixat a un dels meus poemes.
Moltes gràcies, m'afalagues.
A mi el teu estil també m'es moolt familiar.
No sóc molt amiga de comentar l'estil ni la forma de la poesia, molt menys el significat... Tant sols allò que a mi em transmet..
He escollit aquesta perquè em transmet molt (ara tinc dibuixat un somriure) i m'agrada (ara he eixamplat el somriure) i continuaré llegint les coses que et queden per dir (ara els ulls acompanyen el somriure)...
Fins aviat,

Montse

Nôcnera: primer de tot, gràcies per el teu comentari al meu relat. Com ja he afegit al darrere, has posat una mica més de sol al dia. Gràcies. He buscat els teus relats i he triat aquest poema per fer un comentari,
M'entusiasmen els darrers versos. La sonoritat que has aconseguit, transmet languidesa i melangia. Més enllà de les paraules i els idiomes, (com ens agradaria als poetes fugir de les paraules!, i com sabem que ni pilotant tots els idiomes del mon ens bastaria!)
Potser amb les imatges...un podria, un s'hi acosta... i amb la sonoritat, i trencant els significats per afegir nous ritmes...
Tu ho fas en aquest poema, un ensuma la pèrdua més enllà del que està escrit. M'agrada.
Veig que ets pintor... quina sort tenir encara més colors.
Ens veiem. Salut,

Montse

Gràcies per el teu comentari.
Ha posat una mica més de sol al dia.
Ens veiem per aquí