INDIGÈNCIA

Un relat de: toteamat

Sóc aquí,
asseguda damunt d'una caixa de cartró simple.

Veus?
Hi he fet quatre plecs:
un, dos, tres, quatre…

Aquí,
damunt d'una caixa d'un marró simple.

Mira, veus?

Hi he fet pintades amb aquarel·la.
Hi he deixat empremtes dels peus
i unes quatre-centes petjades amb les mans.
Ara em té un altre color,
ha pres una altra forma…

Sóc aquí,
asseguda,
esperant,
precintada a la caixa.

Mira té:
he aconseguit cinta de carrosser amb espurnes verdes,
amb guspires de nitre.

Així, amb això, em falco a la caixa.

Sóc aquí,
asseguda,
esperant.

Veig que cauen quatre gotes.
Ara tu, sisplau, no triguis massa.

Comentaris

  • esperant[Ofensiu]
    ANEROL | 29-03-2010

    aquests versos em donen imatges d'un passar l'estona, el temps, com vulguis, esperant el què? a qui? amb paciència però posant límits; tot té un terme, quan quelcom ens perjudixca.
    Intento explicar-me. No si ho aconsegueixo. Els meus comentaris no son els d'una experta, sinò que parlo per motivacions. Una abraçada. M'agrada

l´Autor

Foto de perfil de toteamat

toteamat

13 Relats

12 Comentaris

11957 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
http://montseamat.wordpress.com/