Aquest conte ja t'ho havia llegit. Sé que t'agrada especialment i noto que l'has millorat una mica. A mi, personalment, em sembla molt sentit, molt sincer, molt auténtic. I també molt bé escrit, amb un ritme molt treballat. Enhorabona, t'ha quedat un conte de luxe. Petons.

Ay, la calma! Si tenguessim la serenitat suficient pero observar el mon i moure'ns per ell, potser les coses serien molt diferents sempre, els problemes es solucionarien abans, la tristor seria més dolça, l'alegría no es cremaría tan aviat... En fi, la clama i la serenitat és algo que jo busco molt.

Molt sensual, t'ha quedat genial. Original la forma.

Una reflexió molt poética, per donar-li voltes, per llegir més d'un cop i trobar més del que és troba a la primera ullada.

Molt bé, uRaNiA, gràcies per invitar-me a llegir aixó. Una historia rodona, de matí a vespre, del vespre al alba. Les imatges que ens regales són precioses, és un text que parla de sentiments i que arriben profund. Un amor sense resposta, un amor que és només un somni i que mor a cada trenc d'alba. A tots ens agrada somiar de nit, pero també llevar-nos amb una realitat de caricies i petons. És per aixó que aquesta historia és tan trista. Per cert, un llenguatge molt ric. Como veus, m'he inscrit per aprendre de tu i la resta. Petons.