Moltes gràcies peres,

Ep! Molt bé això de la teva foto, tota oportunitat és bona per defensar que és just i denunciar le sinjustícies!

M'alegro que t'hagi agradat el micro relat! I m'alegro més perquè així tinc un enllaç cap als teus escrits.

Prometo llegir-te, però ho vull fer amb cura i temps... Et dec un comentari!

... els pessebres, que de cop ja no pots controlar-los, tu els crees i ells actuen, l'encens es converteix en costo i els pastors prenen absolut en comptes de vi ranci... especialment quan es tracta de representacions vivents!

Moltes gràcies,

pels ànims, per la calidesa i, especialment, per dedicar el vostre temps a la lectura dels meus articles!

Doncs em sap greu... però ja està. El fet és que aquest conte (microconte) el vaig escriure per presentar-lo al concurs de Relat Hiperbreu Grau Miró 2004 convocat per l'Associació de Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca i organitzat per Salvatore Vinyatti, colaborador de Relats en Català. S'havien establert dues modalitats (lliure o pau) i l'extensió màxima era vint línies... per això s'acaba en aquest punt.

Moltes gràcies per la puntuació. Dóna molts ànims, ja que en el concurs no va ser un dels contes seleccionts... i, en escriure'l, em vaig sentir satisfeta...

... per fer-me publicitat.

A veure si jo em porto tan bé com tu i em llegeixo tots els teus.