VINCLES ESTRETS

Un relat de: brins

VINCLES ESTRETS

Tothom sap que l'Eduard tingué una mare exemplar; una mare que després d'enviudar abocà tot el seu amor en el fill de deu anys que quedava orfe de pare; decidí oferir-li tot el seu futur, tota la seva vida. L'Eduard no va haver de compartir mai amb ningú aquella gran dedicació, s'acostumà fàcilment a l'abnegació d'una mare extremadamente amorosa i protectora i fou feliç durant tota la infantesa.

En fer-se gran, però, la vida li oferí nous horitzons; es casà i necessità més espais d'intimitat; tot i que l'amor vers la mare continuava sent excels, ja no podia dedicar-li la mateixa atenció, i fou llavors quan s'adonà, amb gran tristesa, que aquella antiga generositat esdevenia exigència; es convertia amb un amor constrenyedor que no es conformava a deixar de ser el motor de la seva vida.

Tothom ignora com va haver de patir l'Eduard a causa d'imposicions i de silencis durs...de rebel·lia davant de qualsevol brot de llibertat. Ell no ha volgut explicar-ho mai... Després de morta la mare, ha oblidat completament tot el que sofrí i encara l'enyora amb deliri.

Ningú no sap que després de cinc anys de perdre-la, i tot i tenint una dona, encara donaria mitja vida per tornar a ser petit...


Comentaris

  • És allò de “hi ha amors que maten” o que “massa bé fa mal”. [Ofensiu]
    Anjo Laví | 14-01-2011 | Valoració: 10

    Bon retrat de família amb protagonistes que no han pogut desenvolupar el propi espai i que no han sabut afluixar lligams per créixer.

    S’intueix amb la teva descripció una ambient tancat i sobreprotector que va més enllà de la pròpia situació.

    Anjo

  • Dues mitges vides[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-12-2010 | Valoració: 10

    Tot recordant moments compartits dissabte, he sentit que tenia moltes ganes de llegir-te, brins, i per això he vingut avui fins al teu espai... i com que, per sort, sempre hi ha relats que esperen ser descoberts, avui m’he pogut regalar aquest.

    Malgrat la seva brevetat, el text exposa una vida sencera... bé, per a ser més precisos, dues mitges vides: la de la mare exemplar, que a partir del dia en què enviudà deixa de ser dona per entregar-se a la tasca de ser mare, i la de l’Eduard, que aquell mateix dia comença a ser l’eix al voltant del qual girarà la vida d’ella.
    Aquest amor, però, acaba fent olor a resclosit...
    Com tantes vegades en els afectes, la desmesura desequilibra la virtut, i com tants cops en la vida, no tot és el que sembla!
    Ja ho diuen, que cada família té el seu secret...
    Bona lliçó i bona lectura!

    I ara, t’envio una abraçada, que no pot ser en persona com la de dissabte, però no per virtual és menys sentida,
    Unaquimera

  • L'amor d'una mare com el millor dels perfums...[Ofensiu]
    Joan Carles Jorba | 10-12-2010 | Valoració: 8

    Boníssim, sobretot amb la senzillesa com has explicat amb allò que sobint no s'hi pensa, allò que ens dona una mare i que només sap ella. Cosa incompresa per molts fills fins que arriben a ser pares.

    Per cert, gràcies per el teu comentari del meu relat.

    Joan Carles

  • No feien falta més paraules[Ofensiu]
    nuriagau | 06-12-2010 | Valoració: 10

    Has sabut explicar-nos, amb ben poques paraules, la vida d’un personatge ben versemblant i comprensible. Només les bones narradores com tu saben emprar els mots necessaris per descriure situacions complexes com la que ens has ofert.

    Ens seguirem llegint, brins.

    Núria

  • Amb ben poques paraules...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 21-11-2010 | Valoració: 10

    Amb ben poques paraules exposes una situació ben real i repetida.
    Fas pensar, Pilar... fas pensar!
    Què difícil és... l'ofici de pare!
    -Joan-

  • No tot allò que es diu amor, és amor[Ofensiu]
    joanalvol | 14-11-2010 | Valoració: 10

    Les relacions humanes siguin de l'ordre que siguin, són plenes d'emocions contradictòries. D'amor n'hi ha de diferent qualitat. No tot és desinteressat, i quan tanca un interès la qualitat minva. Quan l'amor és altruista, quan es dóna generosament, en altri creix. Però si és un amor absorbent, que en l'intern oculta altre tipus d'intenció, com pot ser la possessió, ja no és una virtut sinó un defecte.
    Normalment en aquests casos el fill subjecte als imperatius de la mare, s'acostuma a l'hàbit que li marca, i esdevé feble. I és per la feblesa, per no saber pensar ni decidir, que la troba a faltar. Era com una crossa que l'ajudava a caminar.
    És bo fer pensar a la gent, i tu ho has aconseguit.
    Fins a la propera, Pilar
    Joanalvol

  • Potser massa estrets...[Ofensiu]
    onatge | 11-11-2010 | Valoració: 10

    Hola Brins, un relat suposo mig inventat mig fruit de la vida... Descrius molt bé els sentiments humans... Com ja ha dit la Nona Carme, no estic segur si després de cinc anys de morta la mare, l'Eduard encara enyora la seva infantesa..., de vegades hi ha ferides que potser es tanquen però no cicatritzen mai...

    Des del far una abraçada.
    onatge

  • De l'estretor i les seves misèries[Ofensiu]
    franz appa | 10-11-2010

    Sembla que algú sí sap... algú que furga en els interiors de les vides que, sota la superfície , sota la màscara protectora dels hàbits socials, amaguen les ferides que no cicatritzen, les d'un passat que no s'ha airejat, ni revisat, ni aclarit.
    Tots portem aquest equipatge sota la pell, en major o menor grau. Mares possessives, o experiències traumàtiques, o desitjos reprimits... I ningú no els veu... o quasi ningú.
    Escriure és sovint veure el que resulta invisible en la banalitat del dia a dia. Si se sap fer, es clar...
    Gràcies per seguir aportant-nos aquestes visions íntimes, i gràcies per fer-nos avinent com veus les nostres. Del teu darrer comentari, volia, a banda d'agrair-lo, comentar que estic molt d'acord amb el que dius. El llenguatge poètic és un obrir portes que moltes vegades deixen precisament oberts els significats perquè cadascú n'indagui en el sentit dels seus interessos, emocions, reflexions i intuïcions.
    Et retorno l'abraçada,
    franz

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • La darrera frase[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-10-2010

    d'aquest relat m'ha fet compadir la parella. Si desprès de cinc anys de morta la mare ell enyora la seva infantesa vol dir que no és feliç ni tampoc ho pot ser la seva esposa i que fins i tot, s'estimaria més les exigències de la mare.
    Per a mi, un relat trist però escrit amb la mestria a la que ens tens acostumats.
    T'he fet cas, Pilar i he escrit un conte. Està enviat però, tal com van les coses, no sé quan el publicaran. El que sí t'agrairia és un comentari sincer, no afalagador. És el meu primer conte i el que vull és aprendre.
    Una molt forta abraçada.

  • gràcies pilar[Ofensiu]
    joandemataro | 24-10-2010

    per ser tan propera i amable amb mi
    una abraçada de tot cor
    fins aviat
    joan

  • crohnic | 22-10-2010

    Fantàstic... Amb poques paraules dius moltes coses i ens fas pensar molt... Per mi, aquesta és l'esència dels microrelats i el que fa que m'agradi tant llegir-ne...
    A més a més, tanques el relat d'una manera genial... Em repeteixo, des del meu punt de vista, crec que té totes les característiques que ha de tenir un bon microrelat... Enhorabona, brins!!

  • Sentiments a flor de pell![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 18-10-2010 | Valoració: 10

    Has explicat amb la tendresa que et caracteritza una relació mare-fill que commou. L'amor de mare resulta, en determinades etapes de la vida d'un fill que és fa gran, massa absorvent. Amb els anys, però, un s'adona que quan la mare falta et sents més que mai vinculat a ella perquè et negues a perdre-la per sempre.
    Allò que es sembra amb amor es recull i es retorna amb devoció. Diria que aquest és el missatge de la teva entranyable història familiar.
    T'envio una abraçada molt i molt forta, Pilar!

    Mercè

  • costa molt fer-se gran[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-10-2010

    i el gran repte és assumir-ho, que ja t'has fet gran. Però amb una mare tan possessiva com tu en la fas veure, el camí de la vida és més complicat. Podríem dir que el teu micro relat és una definició magnífica del títol que has triat. Un secret aquest que ben bé podria no ser un secret, si no més aviat una forma de viure que per ignorada s'esdevé un secret personal i vital que els altres no copsen. Bon relat brins!

    Ara, com ja saps que soc una mica torra... hi ha una frase que m'ha fet dubtar, és aquesta: es convertia amb un amor constrenyedor i dic jo, aquest "amb", no hauria de ser un "en"? de veritat que no ho sé, és una pregunta que tot sovint em faig jo mateix quan estic escrivint, i que tinc el costum d'acabar posant la segona opció, és com allò del "per a" i "per".
    Bé, una forta abraçada Pilar, i molta sort!

    Ferran

  • Senzillament perfecte[Ofensiu]
    umpah | 14-10-2010

    El teu relat transmet de meravella aquests sentiments que sovint ens fan ballar el cap, aquest amor que ens transcendeix, ens omple i a vegades ens ofega, la dependència, la necessitat ...

    L'he trobat preciós.
    I el final contundent per acabar amb punts suspensius.

    Felicitats !!

  • Molt bo[Ofensiu]
    Naiade | 14-10-2010 | Valoració: 10

    Un relat que fa pensar. Com en són de estranyes les relacions humanes! Aquets casos de domini i dependència, tan difícils de veureu els que ho viuen. En alguns casos, com el que expliques, es possible que el noi no arribi mai a la conclusió de que ha estat dominat.
    Et felicito perquè amb poques paraules has sabut descriure un problema tristament bastant freqüent.
    Una forta abraçada

  • Amor de mare[Ofensiu]
    panxample | 14-10-2010 | Valoració: 10

    L'abnegació d'una mare extremadamente amorosa i protectora i fou feliç durant tota la infantesa. .
    Aquesta abnegació ens fa ser egoistes.
    El teu relat, fa que ens plantegem, aquest amor de mare.
    Enhorabona

  • L'amor d'una mare...[Ofensiu]
    AVERROIS | 13-10-2010 | Valoració: 10

    ...pot ser a vegades tan embolcallador que no deixa cap rescletxa per veure la veritat del món que a un l'envolta. És quan perds aquest amor quan te n'adones de la crua veritat i voldries, com molt bé dius, tornar a l'acollidor món de la seguretat.
    Molt bon relat, directe i real com la mateixa vida. Mercés pels teus comentaris.

    Una abraçada.

  • tendre i colpidor relat[Ofensiu]
    joandemataro | 13-10-2010 | Valoració: 10

    que dóna molt per pensar
    felicitats pel relat i aprofito,,, pel teu sant que va ser ahir

    salutacions
    joan

Valoració mitja: 9.85