Emprenedors

Un relat de: Mercè Bellfort
Aquell restaurant barceloní regentat per invidents va tenir un èxit extraordinari. Ens el van recomanar uns amics, recomanats a la vegada per uns altres amics, que es van sentir com a casa enmig d’un local fosc com la gola d’un llop. Explicaven que havien degustat unes menges exquisides servides per cambrers cecs molt atents, que t’ajudaven a situar-te i t’informaven en tot moment d’allò que menjaves. En principi semblava que et senties desplaçat, incòmode, però de mica en mica t’anaves acostumant a aquell entorn estrany, especial, un espai que intuïes ple a vessar pel caliu que s’hi desprenia i pel murmuri de veus que s’hi escoltaven.

La meva xicota i jo ho vam constatar el dia del nostre aniversari. Casualment havíem nascut el mateix dia! Ens feia gràcia celebrar-ho de forma diferent. I vam encertar de ple: mai no havíem olorat i assaborit tan conscientment uns plats, que s’endevinaven molt ben presentats, com aquell vespre. La vetllada va ser tan íntima com es vulgui imaginar… Val a dir que, amb l’ajuda - tot i que no calia- d’un bon vi, també el sentit del tacte va tenir un paper destacat. La celebració va resultar una experiència tan extraordinària i única que, en sortir del local, engrescats, no vam dubtar a fer córrer la veu.

Qui sap si vam parlar de forma tan efusiva d’aquells emprenedors amb idees brillants, capaços d’atrapar clients amb un “savoir faire” indiscutible que, a hores d’ara, ens ha arribat que estan a punt d’obrir més restaurants amb les mateixes característiques. Segons diuen es tracta d’un grup de restauradors xinesos qui ha pres la iniciativa. No és d’estranyar: aquesta gent, dotada de radars potents i d’un olfacte excepcional pels negocis, està a pertot.

Males llengües diran si els nous emprenedors han apostat per desterrar definitivament els rotllets primavera... O no!

Comentaris

  • Jo no aniria mai [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-04-2016

    a un lloc com el que tan bé descrius. M'agrada massa la llum i la claror però hi ha gent per a tot.
    M'encanta el teu estil, estimada Merceneta.
    Petonassos.

  • Un text delicat i humà[Ofensiu]
    brins | 21-04-2016 | Valoració: 10

    No sé si aquesta història és certa, Mercè, però l'has explicada tan bé, que l'he creguda.
    És cert que la pèrdua d'algun sentit fa augmentar la nostra sensibilitat, i també és ben cert que un cor il·lusionat com el dels teus protagonistes pot portar a terme qualsevol tasca que es proposi.

    Felicitats, Mercè, has tocat un tema molt sensible.

    Un petó, benvolguda companya,

    Pilar

  • Una troballa[Ofensiu]
    Materile | 17-04-2016 | Valoració: 10

    Un relat molt possible i ben narrat.

    La naturalesa, quan tenim una minusvalidesa, ens sol dotar d'una sensibilitat major que la que pot tenir una persona "normal". No és d'estranyar que tinguin un èxit extraordinari.

    Una abraçada ben forta, Mercè,

    Materile

  • Una vegada més...[Ofensiu]

    Una vegada més m’has desconcertat. Sempre que et llegeixo sé que no em deixaràs indiferent i que també em sorprendràs... com en aquesta ocasió.
    —Joan—

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-04-2016 | Valoració: 10

    Un relat molt ben narrat i avui dia tot pot ser possible. M`encanta

  • Idees[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-04-2016 | Valoració: 10

    Cal tenir idees per sobreviure, avui. I aquesta colla d'il·luminats en tenen. Jo no hi he anat mai, però el teu relat, a mig camí de la ficció i la realitat, m'ha fet venir salivera i curiositat, com a cec que sóc. Una forta abraçada, Mercè!

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: