Enyor

Un relat de: Mercè Bellfort
Després d’una intensa setmana de treball l’Eduard es planteja passar el cap de setmana ajagut al sofà. Un cop més, sol, a casa. Segurament llogarà alguna pel·lícula que el transporti als vells temps, quan ell i la Natàlia anaven al cinema. Sap que no li convé mirar enrere, que mai no en treu res de bo, però el cert és que li està costant molt fer-se amb el nou estat de “divorciat”. Odia aquest mot, no el vol ni esmentar. En realitat, tot és massa recent. Només fa un parell de mesos que la Natàlia li va dir que la seva relació feia aigües per totes bandes. Que ell, després de vuit anys de matrimoni, encara no havia mostrat cap interès per ser pare. “El cert, Eduard, és que ja tenim una edat i, al final, se’m passarà l’arròs, que una dona no ha d’esperar arribar als quaranta per ser mare. M’entens o no m’entens?”

Entre d’altres reivindicacions de la seva “ex” aquesta és la que recorda de forma més persistent. Potser és la que li ha arribat a l’ànima. És com una mena de martell que li retruny per les temples tot sovint. Reconeix que ha quedat ben tocat i que si no remunta aviat el seu estat d’ànim caldrà demanar l’ajut d’un professional. Està molt desorientat. No s’explica com un home com ell, entrat ja en la quarantena, trontolla emocionalment, talment com si hagués fet una regressió de vint anys.

Intenta espolsar-se tots els pensaments que el turmenten. Ara sortirà al carrer per encarregar una pizza i mentrestant passarà a veure en Marc del vídeo club perquè li recomani alguna pel·lícula distreta. Però, com acostuma a fer dissabte rere dissabte, passarà olímpicament de l’expert cinèfil i, per enèsima vegada, li llogarà “ Allò que el vent s’endugué”

I tindrà la santa paciència de resistir-la fins al final. I tot perquè a la Natàlia li encantava.

Comentaris

  • Als quaranta, als cinquanta i als...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-04-2015 | Valoració: 10

    El desamor és fotut i et deixa més tocat del que un es pensa, tinguis trenta, quaranta, cinquanta anys o l'edat que sigui. Ara, si el protagonista s'entesta a veure "Lo que el viento se llevó" perquè li agradava a ella, que s'ho faci mirar i demani ajut. Un relat íntim, de portes endins, que ens has obert i ens has deixat seure. Una abraçada.

    Aleix

  • Contemporani[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 21-03-2015

    Radiografia d’una situació personal “típica”, actualment habitual. Combinació de descripcions i reflexions a càrrec d’un narrador extern molt ficat en el cap del protagonista. Ben portat, aquest narrador. Destriant detalls rellevants, combinant-los per produir l’efecte singular desitjat.

  • Diuen[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-03-2015

    que l'home és un animal de costums i en el teu deliciós relat queda ben demostrat.
    Suposo que l'Eduard deu ser una persona egoista. El fet de no voler fer contenta la seva dona que desitjava ser mare, m'ho fa pensar. És lògic que ara pagui les conseqüències.
    Envejo, sí , envejo i amb enveja de la DOLENTA, la teva facilitat i perfecció a l'hora d'escriure.
    Molts, molts molts petons, estimada Mecè.

  • Una realitat quotidiana[Ofensiu]
    brins | 20-03-2015 | Valoració: 10

    En aquest relat descrius l'aflicció, la tristesa i l'enyor que comporta un divorci, i ho fas d'una manera genial, Mercè, com sempre.

    Tens l'habilitat de saber submergir-te dins dels sentiments humans i, a més, saps atorgar-los veu per mitjà de les paraules. Moltes felicitats!

    Rep una afectuosa abraçada,

    Pilar

  • En llegir els teus relats...[Ofensiu]

    En llegir els teus relats, així d’entrada, quasi mai llegeixo els títols, vaig directe a l’assumpte i després, després llegeixo el títol i tracto de copsar la ironia...
    —Joan—

  • La força del costum[Ofensiu]
    Materile | 18-03-2015 | Valoració: 10

    El que pot el fet de compartir anys amb una persona, en aquest cas la seva dona. A vegades és com una addicció. Té tota la llibertat i continua sense fer-la servir.

    M'ha agradat molt i m'ha fet somriure. I no cal dir-te que està molt ben escrit.

    Una abraçada,

    Materile

  • molt bonic[Ofensiu]

    Com tot el que escrius es precios. M' encanta
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: