Petites morts

Un relat de: Mercè Bellfort
Tenia la convicció que aquella relació tindria un llarg futur. Em veia perfectament encaixada en tots els revolts de la teva geografia. I també connectada a bona part dels teus atributs mentals. Semblava que havia trobat l’ànima bessona que sempre havia estat cercant. Durant un temps vaig viure gratant el cel, fent pessigolles als núvols, flotant pel món com un suro que et dóna la seguretat i la certesa que mai no t’enfonsaràs.

Malauradament, però, tot començà a enfonsar-se, a desinflar-se. S’esgotava l’oxigen. De mica en mica anava copsant, pel teu to de veu i la teva mirada fugissera, que allò nostre s’anava acabant. Com el ble que es va consumint lentament també tu t’anaves apagant: no tenia cap sentit mantenir una agonia que ens faria patir. I va arribar el dia fatídic que vas decidir deixar-ho córrer, anar-te'n. I te’n vas anar. Des d’aquell moment, en el qual jo em resistia a perdre’t, vaig haver de claudicar. Era necessari, vital- ves quina paradoxa!- que et deixés marxar.

Recordo que vas desaparèixer, convençut, alleugerit, enmig d'un riu de gent. La teva silueta, perduda en la llunyania, va deixar empremta en el meu esguard absent i en el meu cor congelat, incapaç de trobar consol en l'escalfor d'un sol primaveral.

Malgrat la duresa de la sotragada vaig sobreviure. Tots acabem sent supervivents, ben mirat. Amb el temps vaig aconseguir esdevenir una dona més forta i comprensiva.

Tanmateix, he de reconèixer que un bocí de mi va morir aquell dia.

Comentaris

  • Ja ho dius ben bé[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-09-2015 | Valoració: 10

    Els comiats són com petites morts. Però és imprescindible deixar anar allò que ja no ens omple per a trobar alguna cosa més engrescadora.
    Perquè, qui ha dit que l'enamorament és etern? No és més que focs artificials que ens il·luminen durant un temps però, al final s'acaben. L'enamorament, des d'un punt de vista antropològic, és un parany de la natura per a que una parella procreï. Un cop complerta la missió, l'enamorament es va fonent perquè ens trobem amb una persona de carn i ossos que no és, ni de bon lluny, allò que esperàvem. Només en casos molt especials, es passa de l'enamorament a l'amor i això sí que pot ser etern.

    Un relat molt ben portat i molt ben escrit, tal i com acostumes a fer per a plaer dels lectors.

  • Morir[Ofensiu]
    allan lee | 03-06-2015

    qui diu que les adversitats ens fan més forts...? Potser era una manera d'intentar donar-nos valor. Estimada Mercè, morim a bocins, tal com ens ho descrius- tan bellament, però la bellesa sovint és aliada de la crueltat-. La "petite mort" també és una expressió per nomenar la culminació física de l'amor, almenys d'aquell que mou el sol i les altres estrelles. La teva, aquesta petita mort de l'ànima, és amarguesa, aquesta que tots podem compartir. I compartir és una mena de consol. Una abraçada molt gran

    s

  • De l’amor contingent[Ofensiu]
    rautortor | 22-05-2015


    Què tindrà l’amor que qui el descobreix i el viu té la impressió que serà etern? Com tan bé has descrit en el primer paràgraf, aquesta és la sensació que omple la vida de la teva protagonista. A remarcar les imatges els revolts de la teva geografia, viure gratant el cel, fent pessigolles als núvols, flotant pel món com un suro.
    Per desgràcia, la realitat ensenya que res és perdurable, que tot és contingent, mortal i, malauradament, qualsevol dia pot desaparèixer. I aquest fet provoca el que tu, de manera lúcida, has definit com a petites morts. Sortosament, aquestes morts no són mortals en sentit estricte, accepten supervivents, tot i que en el camí hagin hagut de deixar algun bocí de la pròpia vida.

    Un relat magnífic, farcit de sinceritat i de naturalitat i, també, d’una dosi de literatura d’alta volada. L’enhorabona, una vegada més.

  • Rodó[Ofensiu]

    Saps portar una història més que banal a un nivell lingüístic, i líric diria més aviat, excepcional. Com relaciones les paraules, les frases, els fets, el títol, un petit trencaclosques fet microrelat. Felicitats per aquesta darrera història Mercè.
    Edgar

  • T’ho vaig dir en una ocasió...[Ofensiu]

    T’ho vaig dir en una ocasió o dues, no ho sé pas; ets la culpable, o un dels culpables, de la meva petita afició als microrelats, minirelats o com se’n vulgui dir. Hi tens la mida presa i enganxes al lector.
    Bon fi de cicle!
    —Joan—

  • Mort petitona[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 16-05-2015

    Mantens la tensió, és un relat que avança enmig d’un riu de possibilitats, els lectors es pregunten si al final hi haurà aquell gir sorprenent i tu, en canvi, ens sorprens amb el sentit més directe. Bonic haver-te anat llegint i comentant, sentir-me llegit i comentat. Bon fi de cicle, Mercè!

  • Excel.lent relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 15-05-2015 | Valoració: 10

    Quan l'amor s'acaba, ens pensem que tot s'acaba i no és cert, la vida continua. Malgrat tot, alguna cosa se'ns acaba dins nostre, hem fet un canvi, ho sabem.

    L'article és molt bo, felicitats.

    I encara perquè les ruptures són més doloroses del que posa el teu relat... ho expliques de manera bastant tèbia, però la vida real és més àgria quan les coses es torcen.

    Procuraré seguir llegint-te per relats.

    Una abraçada.

  • Tot s'acaba[Ofensiu]
    Materile | 15-05-2015 | Valoració: 10

    Un relat que amb poques paraules et fa veure molt de temps en el qual es va consumint una relació. Un bon relat com sempre i amb la incògnita fins al final. Moltes vegades, quan parlem de la mort, interpretem que ha de ser d'una persona, però no és ben bé així. Una mort és un final d'alguna cosa.

    M'ha agradat molt. Una abraçada ben forta.

    Materile

  • Hi ha moltes maneres de morir[Ofensiu]
    reusenca | 14-05-2015 | Valoració: 10

    Hi ha moltes maneres de morir ! A vegades la mort es presenta a poc a poc i s'allergassa en el temps...és dolorós!
    M'agrada la manera d'endinsar-se en el fet.
    Una abraçada

  • Original[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-05-2015

    la idea d'aplicar la mort a una relació que s'acaba. També s'han de passar uns anys de dol per a sobreviure.
    Un relat magistral. Com sempre.
    Una molt forta abraçada, estimada Mercè.

  • Pèrdues...[Ofensiu]
    brins | 13-05-2015 | Valoració: 10

    Una realitat molt ben explicada, Mercè, com sempre.
    Has sabut descriure amb poques paraules la sensació de mort que pot provocar la pèrdua d'un amor i la gran necessitat de lluitar contra el dolor que produeix per poder sobreviure. Malauradament, la teva història és bastant quotidiana...

    Un petó,

    Pilar

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-05-2015 | Valoració: 10

    Un relat precios
    Montse

  • Concisió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-05-2015 | Valoració: 10

    En poques ratlles has dibuixat perfectament una vida, una vida en la que molta gent s'hi pot veure reflectida. Senzillament, un relat perfecte, concís, clar, directe, entenedor. Felicitats Mercè! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: