El superdotat

Un relat de: Mercè Bellfort
El dia que en Biel va néixer tothom quedà astorat. D’entrada el primer plor el transformà en un crit ben modulat. Sonava bé, fins i tot diria que força melòdic per la seva curta edat: entre segons i un minut. Tot seguit, va fer un intent de saludar amb simpatia els seus progenitors, allí presents, ben bocabadats. Se’n sortí molt bé, picant-los l’ull amb una traça increïble.

En Biel no parava de fer demostracions, si les unes extraordinàries, les altres encara més. Penseu que al cap d’una hora d’haver nascut ja mantenia una petita conversa amb la llevadora agraint-li la feina feta, abraçava la mare tot dient-li que no es preocupés per ell que ben aviat trobaria la dona de la seva vida i formaria una família, encaixava la mà del pare assegurant-li que serien bons col•legues, que analitzarien detingudament la situació econòmica de l’empresa de robòtica que regentava el progenitor i trobarien una sortida adient a la crisi per la qual estava travessant el sector.

Quan en Biel s’adreça, ja caminant, al ginecòleg que l’assistí al part aquest arrencà a córrer com un esperitat per l’hospital. El nadó s’estranyà d’aquesta reacció tan inèdita per a ell i es preguntà què succeïa al seu voltant en veure que encara ningú no havia estat capaç de badar boca. Llavors es retirà en un racó. Reflexionà unes mil•lèsimes de segons i digué tot seriós en veu alta i fèrria:

-Però... què passa, gent, voleu dir que no us falta una mica d’empenta?

Tots els presents van quedar petrificats. A hores d’ara se suposa, com a mínim, que en Biel ja ha arribat a un paradís fiscal fent de les seves. O, -qui sap!-, potser ja ha arribat a la fi dels seus dies!




Comentaris

  • Invitació "El cicle de la vida"[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del V Concurs ARC a la Ràdio 2014-2015
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "El cicle de la vida"

    T'esperem el dissabte 31 d'octubre de 2015, a les 11 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)




  • Voleu dir...[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 31-12-2014 | Valoració: 10

    que la vida ja no va prou de pressa com per a accelerar-la encara més? He trobat el relat tan original com anguniós, serà que ja començo a tenir una edat...
    Enhorabona!

  • Amb l'honor de compartir llibre...[Ofensiu]
    deòmises | 19-12-2014

    ...aquest teu relat ja va ser llegit en el seu dia, però no el vaig comentar llavora, que encara havia de parir el meu. S'havia engendrat però li faltava aquella empenteta per sortir. Com el teu superdotat, que les ofereix ben altruistament. Ja ho han dit, i jo reiteraré. Brillant, amb la ironia justa i fina. Perquè enganxem nosaltres el missatge, si volem o podem ;)


    d.

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 03-12-2014

    Un relat brillant, divertit i ocurrent. Com sempre escrit amb empenta, portant al lector on vols i fent-lo gaudir de les teves originals idees. L’Enhorabona pels teus èxits, ben merescuts.
    Una forta abraçada

  • Enhorabona, Mercè![Ofensiu]

    Enhorabona, Mercè! És un relat fantàstic. Me n'alegro molt.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “El cicle de la vida” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ EL CICLE DE LA VIDA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2015 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Després[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-11-2014

    d'uns dies sense passar per relats,no es pot ser vell, noia, i les nostres xacres ( en Lluis ha tingut la grip i jo amb la pressió a tres quarts de quinze i un mal de queixal que em tornava boja),cada cop són més acusades), torno a entrar al raconet dels amics i m'he trobat amb aquest "superdotat " divertit, amè i original.Ets una campiona, estimada Mercè.
    Et deixo perquè encara em sento una mica fluixeta.
    Molts petons.

  • I tant superdotat![Ofensiu]
    Materile | 22-11-2014 | Valoració: 10

    Ostres!, m'ha fet molta gràcia el desplegament de la teva imaginació en clau d'humor i surrealista. Per uns moments m'ha semblat ser jo el ginecòleg o els pares. Jo també tindria por... Després he pensat que sovint creiem les nostres suposicions, errònies.
    Els pobres superdotats pateixen molt, i la gent els sol veure com a persones tan dotades que ho poden tot, fins arribar al paradís, fiscal o no.
    Un relat molt dinàmic, ben tramat i original. M'ha agradat molt.
    Materile

  • Molt divertit![Ofensiu]
    Eva Caselles | 21-11-2014

    M'ha agradat molt llegir el teu relat, Mercè.
    L'he trobat ben construït, de lectura estimulant i amb un final irònicament molt fi.
    Has abut fer que aquest recent nascut tingui des del primer moment la personalitat necessària per crear ell solet la història.

    Un plaer llegir-lo. Felicitats :-)

  • Tot ell súper[Ofensiu]

    Tot ell súper. M’has ben atrapat i, una vegada més m’has recordat que per culpa teva m’he enganxat una mica, tot s’ha de dir, en el món dels microrelats.
    Estàs, com musicalment deia en Glenn Miller, en forma!
    —Joan—

  • Molt divertit Mercè[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 19-11-2014

    Fantàstic en plena forma! Tot ell és un relat ben original i ben portat, amb un ritme trepidant que no perd pistonada fins al penúltim paràgraf on des d'alli, per a mi, el final fa baixada i es difumina la força narrativa que has utilitzat per descriure un fet impossible molt calderià. No sé si és pel fet de imaginar que un superdotat, per sé, acabarà anant a un paradís fiscal, però bé, sempre és un recurs dramàtic personal.

    Bona ploma la teva, cada dia millor!

    Ferran

  • Molt divertit![Ofensiu]

    Un relat amb el qual no pots evitar somriure. Desprèn una vitalitat i originalitat brutals que m'han agradat molt. El que m'ha encantat sobretot és la frase que diu el nen de tenir molta empenta. M'ha fet moltíssima gràcia. Felicitats Mercè per la teva fantàstica estrena al concurs. Ens anem llegint.
    Edgar

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Egundoko | 17-11-2014 | Valoració: 9

    M'ha arrancat un ben sincer somriure imaginar-me en Biel el superdotat per l'hospital. Una història molt ben enginyada! Si se'm permet una curta crítica, m'ha fallat que després d'un inici tant genial, en Biel acabi anant a parar un paradís... fiscal? no m'agrada pensar que per ser prematurament llest aprofiti aquest potencial per al que sembla són activitats no molt lícites. Però m'adono que si això m'ha importat és que la història m'ha atrapat i motivat, tot i ser tan curta!

  • original de debò![Ofensiu]

    He quedat bocabadada amb aquest relat, com els pares, metges i la llevadora. M'ha recordat Calders, que m'encanta. Enhorabona!

  • Impacte natal [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 17-11-2014 | Valoració: 10

    El teu relat em fa pensar que vivim en un món de mediocritat, on es confon el subtil per debilitat i la fortalesa per monstruositat.
    Tot el que ens fa por el posem al mateix sac, oblidant-nos de cuidar i ser cuidats.
    Una forta abraçada
    Pinya de rosa

  • Tot arribarà...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-11-2014 | Valoració: 10

    ...menstrestant esperem que els nostres fills neixin i a mica en mica vagin entenen que la gent tenen por dels superdotats. No sigui que els demostrin que estan mal vivint en un món que té moltes possibilitats i que nosaltres tan sols l'estem destruint.
    Segurament el teu protagionista, uns anys després va fer "botifarra" a aquesta societat i va anar a viure a alguna illa deserta.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: