Un rínxol de melangia

Un relat de: Jofre

Deixa'm ser un rínxol de melangia
amb pinzellades de llum daurada:
senyal que el temps es detura
i sempre repensa el bell camí
després de renéixer, en mar atzavara,
tots els records que foren coratge ahir.

Avui descobreixo en la cresta coral·lina
els tímids tresors del teu somriure
quan en el cor de les ignotes cales
el límit no és ofrena secreta
sinó un infinit que insinua
platges i paisatges perdurables
més enllà de la bellesa captiva
-dolça, cristal·lina i calma-
a recer del brogit de la incertesa.

Amb les arrels de pi blanc d'àncora.
Al peu de les escales de sorra.
Cenyit a una corona de llentiscle.
Lluny el marge de pell seca i glauca
que vetlla l'espectacle com a talaia,
damunt la nostra llegenda de sal, la lletra
d'una desperta melodia, i el so nu
-a vessar de gestos àgils-
conviden les espurnes a ser retina
d'instants retrobables.

Gir insòlit.

I sí, reconec ara, aquell present.
Just en veure enrogir els pòmuls
on els llavis naufragaven
amb elegant i jove valentia
ran de les onades encuriosides
quan els batecs ens exigien
confiar camins i festes noves:
testimonis d'una efímera certesa,
que reviu preuada,
en els teus ulls, Marina.




Comentaris

  • valoració[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 16-04-2006 | Valoració: 10

    mai valor, però ja és hora de que en aquesta beneitura dels més valorats hi hagi una mica de canvi, ja fa pep.

  • llegir-te a tu ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 16-04-2006

    em fa reconciliar amb la poesia, perquè fill meu veure segons quines coses que anomenen poesia em fa fugir escapada ... No et coment gaire, però la màgia dels teus mots sempre m'acompanya.

    Una aferrada i bones panades

    Conxa

  • i els ulls...[Ofensiu]
    Mon Pons | 15-04-2006 | Valoració: 10

    expressen a Marina.
    Enhorabona!

  • Mon Pons | 15-04-2006


    En el límit de la bellesa... Per una banda contemples una bellesa formal i temporal (de les formes exteriors): mite de Saturn: Kronos (el temps) i Afrodita (Venus=bellesa formal.). (?) Per altra, hi ha una pràctica d'un subjectivisme radical que pot suggerir "No es pot contemplar la bellesa exterior si no has contemplat la teva pròpia bellesa interior". I potser, finalment, hi ha un exercici de nostàlgia que implicarien els records tranquils de l'emoció. Però, segurament, la interpretació s'hauria d'elaborar atemporalment (en una fusió d'horitzons), els límits. Sí, potser sí: en som "testimonis d'una efímera certesa".

    -M'agrada molt com escrius, ja ho saps...

    PD/ Jofre, gràcies pels teus comentaris tan valuosos, però em poses a un nivell immerescudament superior que -ni en broma- assoleixo. T'haig d'agrair molt que te'n adonis dels meus "petits suggeriments" o petits "missatges en clau" o -entre línies- i que s'entreveuen en els meus modestos escrits curts, en les meves imatges, sense importància. Ets un bon hermeneuta i poeta. Així ho crec i t'ho dic sincerament, no ho dubtis.

    Una forta abraçada!

    Mon

  • El mar...[Ofensiu]
    angie | 13-04-2006

    com a màrfega d'un nom, d'una dona, que embelleixes en forma de sirena i que arriba a la platja de la melangia i on sempre la vas a buscar...

    Un poema preciós per un nom preciós, Marina.

    M'ha encantat!

    angie

  • aquest[Ofensiu]
    Lavínia | 12-04-2006 | Valoració: 10

    rínxol de melangia/ amb pinzellades de llum daurada té, per a mi, un clar referent a la dona etèria, evanescent que il·lumina el poeta que la emmarca amb els elements del nostre paisatge mediterrani, Jofre:

    Cresta coral·lina, atzavara, pi blanc, àncora...

    La dona, però, deixa de ser una entel·lèquia per esevenir singular amb el nom adient a tots aquests noms: Marina.

    Bell poema que d'una forma, sense forma acaba a la concreció d'un nom que per excel·lència és de la mar.

    Petons.

    Lavínia

    Es pot dir que

Valoració mitja: 10