Tzatziki

Un relat de: Frèdia
Va ser Jorgos Kalimeris qui em va descobrir el tzatziki. Amb iogurt, cogombre, sal, una dent d'all, una cullerada d'oli d'oliva verge, unes gotes de llimona i un polsim d’anet s’obté una salsa molt apreciada a la gastronomia grega. Per obtenir un gust més intens, es poden afegir unes fulletes de menta trinxades. Sobre un bocí de pa de pita, està deliciós. Tota la vida m’hauria alimentat de tzatziki al costat d’en Jorgos. Tota.
En aquell temps, jo era una estudiant apassionada per l'arqueologia i no m’importava treballar de franc només pel gust de contribuir a la recuperació de vestigis del passat. Va ser al jaciment de Nàuplia on el vaig conèixer. No era arqueòleg ell, no. Treballava en un petit restaurant a prop del port. Cada dia, al pic del sol, venia a portar-nos entrepans i beguda fresca. Feia un màrqueting tan natural que ens endossava tot el que duia. I la oferta augmentava a mesura que desenterràvem objectes de valor de sota la pols dels segles.
Tenia un somriure tan pertorbador, en Jorgos! El veia i tremolava. Per petita que fos la peça que tenia a les mans, se'm figurava que em relliscaria i em cauria i es faria bocins, més petits encara. Un dia vaig trobar una àmfora en un estat de conservació miraculós. El seu valor devia ser incalculable. I ell me la va demanar com a record amb la mateixa naturalitat que em demanava les dracmes que costava l'entrepà. «No ho ha de saber ningú», em va dir. I jo, beneita de mi, la hi vaig donar tal com li havia donat el cor. Ell es va esfumar amb el botí. Per sempre. I en mi va arrelar un odi visceral que el temps no ha esborrat.
Vaig deixar l'arqueologia. Ara sóc una experta criminòloga i treballo en una unitat internacional que es dedica a recuperar obres d'art. Tinc paciència i bons contactes. Aviat trobaré la pista del lladre repartidor d'entrepans. És hora que el malparit em retorni el que em pertany. L’àmfora és el de menys. L’orgull és el que m’ha de tornar. L’orgull, i poder tornar a assaborir el tzatziki.

Comentaris

  • Un bon relat[Ofensiu]
    brins | 22-03-2012 | Valoració: 10

    Que bo que deu ser el tzatziki, Frèdia! Algun dia l'haig de tastar; ja estic tipa de menjar sempre el mateix...

    Saps que a mi també m'ha enganyat, el Jorgos? A mesura que el descrivies se me n'anava endins dins del cor, però quan he sabut que havia traït la protagonista, li he agafat un odi intens. És el que tu pretenies, oi? Tens una gran facilitat per introduir-te dins la ment dels lectors. Enhorabona!

    Un petó,

    Pilar

  • Mmmm...[Ofensiu]
    Vladimir | 21-03-2012

    A mi també m'agrada molt el tzatziki! Jo el vaig descobrir en un restaurant de Londres on hi anava amb una noia... però això és una altra història! La teva història també m'agrada molt, felicitats!
    Vladimir.

  • Una presa de pèl[Ofensiu]
    Materile | 17-03-2012 | Valoració: 10

    Sí, una presa de pèl és el que va pagar la pobra i innocent protagonista. Quan fas les coses amb bona voluntat i, a sobre hi ha uns sentiments més que d'amistat, fa molta ràbia que se n'aprofitin. Sí, de l'amor a l'odi no hi ha frontera.

    He trobat que és un relat molt amable que convida a llegir-lo. Molt ben estructurat i amb un final molt adequat. Molt bé, Frèdia: aquests grecs...!

    Una abraçada,

    Maria Teresa

  • I potser[Ofensiu]
    allan lee | 16-03-2012

    retrobant la peça robada arribarà a trobar també la peça que falta, la continuació d'una història que va ser una traïdoria. Potser en Jorgos pot explicar quelcom que ella no sap i que es deleix per saber: que, atiat per la màfia, amenaçat de mort per deutes d'un germà tarambana, va veure el diner en aquella quadrilla. I l'amor, o quelcom, als ulls d'ella.
    ...I amb el cor ferit per realitzar tanta ignominia, va vendre aquell sentiment, es va aprofitar de tal tendresa, per als seus fins a matadegolla...

    ..I que sempre, sempre més, va viure amb dolor al pit d'haver traït aquell cor dolç....

    Ohoh. No puc resignar-me al cinisme i al desamor, ja veus. El teu relat és perfecte tal com és: la vida en la seva esplendor. Del despit a l'odi, sense parades. Una abraçada

    a

  • I recuperar el cor...[Ofensiu]
    copernic | 16-03-2012

    que també va robar en Jorgos a la teva protagonista. Això és el que més li dol o potser el ridícul que va fer oferint-li un tresor preuat a canvi de res . És un relat agradable, amè, que passa com si res, una minihistòria molt ben explicada, amb una xarxa de sentiments molt matisada pul.lulant sobre el text. Ben treballat i ben resolt, amb un toc d'humor que relaxa el sentiment d'odi que acompanya a la protagonista.
    Un plaer tornar-te a veure. Fins la propera.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Frèdia

Frèdia

54 Relats

632 Comentaris

51109 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
No sóc pessimista, sóc trist. No m’indigno, perquè la indignació és per als forts; no em resigno perquè la resignació és per als nobles; no callo, perquè el silenci és per als grans. I jo no sóc ni fort, ni noble, ni gran. Pateixo i somio. (Fernando Pessoa)

Imagino històries contínuament i, de tant en tant, les escric. (Mercè Bagaria)

El meu correu és: fredia@hotmail.es

El meu blog: La vida breu