Cercador


Llista categories

Tot o res

Un relat de: Mon Pons

Cal que surti d'aquest parany... Encara no me'n sé avenir. Detecto una escletxa d'aire i regiro l'univers d'un fullatge argentat. Però no em moc. Tinc el cos tens, a punt d'arrencar a córrer. M'és difícil apaivagar les ànsies de fugida que tinc. L'aire m'habita i l'eco dels arbusts em desferma i em desfà de memòries, per fi. A la fi, soc filla de l'atzar disfressada de xuclamel i ginesta.

Ho he abandonat tot i m'inundo de plantes salvatges. Es difon una llum crua. Em sento ocell, que sempre torna a pensar en tu. Molt enllà... provant de sentir, des de l'infinit, la teva veu. Duc una camisa blau cel, titubejant en les clarors misantròpiques.

-Saps...? El foc d'ahir està fet cendra.
-Així, doncs, no em puc queixar de res.

-Ets tu... has vingut d'hora, amb el tors nu. Tens el cos xop de pluja i t'asseus davant meu com una muntanya salvatge, sota la llum de la nit.

-Aleshores...?
-Em calia veure't. Si més no, per fer que no m'oblidis.

Et frego contra els llençols
i el teu cos ha esdevingut motlle de marbre.

I ara som al llit formant petxines buides i flors-tentacles.
-Escolta'm: amb mi havies de ser tot o res.

(Hem corregut les cortines i ens tornem espectadors del nostre propi abisme. )


Comentaris

Afegir comentari
  • *[Ofensiu]
    ambre | 24-11-2005 | Valoració: 10

    Quin domini...
    Exprimeixes les paraules d'una manera increïble, i ho fas sense que costi de llegir. És fantàstic.


  • Poesia de l'absència...?[Ofensiu]
    Maragda | 23-08-2005 | Valoració: 10

    Les teves paraules m'han fet sentir el desassossec que es genera després de la pèrdua amorosa; he reviscut aquell cercle viciós que es conjumina arràn d'una fi rebutjada, en què vols escapar i no pots. I tornes una vegada i una altra al punt de partida semblant submergir-te de manera incessant en un remolí d'aigues encantades, rabejant-te en el somni d'una absència, fins i tot cercant la poesia del record.
    Magnífiques les metàfores Mon! L'escrit, d'una contundència molt teva. Un relat preciós...
    Una abraçada!

  • fer-se i desfer-se[Ofensiu]
    quetzcoatl | 18-07-2005 | Valoració: 10

    Ja tenia ganes de tornar a llegir-te, Mon!

    Com sempre, esculls les paraules que s'adiuen a les sensacions com a bona artista. Les textures parlen per si soles; fas un relat profund, ple d'imatges pictoriques. M'ha encantat pensar que algu xop de pluja pugui ser com una muntanya salvatge.

    Tot o res, i sempre es el mateix: un abisme.

    Una abraçadassa inmensa,

    m

  • Un parany bellíssim[Ofensiu]
    Jofre | 09-07-2005 | Valoració: 10

    Mon,
    Bellíssim per com de profund és el que has escrit.

    Ginesta+xuclamel+atzar = la natural ciència de la bellesa, feta relat.

    Clarors misantròpiques! i sobretot, el que ja han comentat del marbre.

    Preciós i efectiu.

    Una abraçada!

    Gràcies.

    PS:
    De les bonèl·lies, gosaries fer un relat per parlar d'una mena de "parasitisme uterí", en to irònic...
    Que no s'espanti ningú!

  • La prosa poètica[Ofensiu]
    Lavínia | 07-07-2005 | Valoració: 10

    amb què innundes la meva pantalla no és res comparada amb el munt sensacions que omples els meus sentits. Mon Pons: Parles de
    ànsies de fugida (...) llum crua (...) habites a l'aire... tot per dir que el jo poètic, la narradora recorda, que pensa en l'amor que ara està fet cendra i que el tacte d'ell contra els llençols ha esdevingut pedra, matèria inerme motlle de marbre, ja que un home havia de ser solament per a ella (el jo poètic, la narradora) i si no era així no era res, era per última vegada un record que no calia oblidar.

    Bella prosa, Mon Pons.

    Una abraçada.

  • un esclat de sospirs...[Ofensiu]
    ROSASP | 07-07-2005

    Les imatges que evoquen aquestes paraules són d'una bellesa indescriptible, una mirada de dins a fora i de fora a dins.
    Un estrany intercanvi de sensacions que semblen engolir-se la força de les llums i les ombres. Tot o res, m'inspira un punt indefinit de l'ésser humà, un desig que en el fons del cor sabem que no es pot realitzar mai del tot.
    Potser la recerca d'un somni inconquerible?

    Arriba i sacseja amb una estranya i forta embranzida...

    Molts petons i fins la propera!

  • Original[Ofensiu]
    T. Cargol | 07-07-2005

    Ben escrit i original ; construïnt a base de símbols i imatges, fent servir els ecos de les coses però sense relatar-les.
    És com una poesia visual ecrita.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Mon Pons

65 Relats

250 Comentaris

106416 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >