Amor

Un relat de: Mon Pons

Arribà a les fosques
sense fer soroll
en una nit daurada.

I una fragància antiga
acaronà una enyorança
ancestral.

(L'amor.)

El mar no li era obstacle per oblidar-lo. No obstant, la bellesa és efímera...
I fondejà la badia, amb una llum perduda.

*

L'endemà, a penes obrí els ulls, sentí una remor coneguda: l'aigua bullia sobre el foc, esperant l'avinentesa. Sempre podia esperar i, quan arribés el moment, sortir de l'escullera... El seu veler remuntaria el mar i grimparia cap amunt, fins retrobar una carícia esperada..

A fora, un gos ploriquejava amb uns ulls de mel. Tant li feia, i baixà les escales de fum cap el jardí dels peixos. De bona gana tingué ànsia d'arrencar a córrer i de cabussar-se al fons d'aquell immens aquari blau. Però no ho va fer. Simplement esguardà el límit de l'horitzó, des de la finestra. Ja en tingué prou. N'havia extret una essència bella; car s'endevinava que, milles de mar enllà, unes mans el pentinaven.

Davant el mirall mai no hi havia hagut tantes veus.
La boira s'anà esvanint i el cel tornà, aquell matí, transparent.

-Fes de mi el que vulguis, li havien dit.
Aquelles paraules quedaren gravades en l'aire, entenedores al silenci.
I no hi hagué cap resposta.

Comentaris

  • Fes de mi el que vulguis[Ofensiu]
    qwark | 18-05-2006

    La meva raresa essencial no permet que els camins de l'abstracte em conduexin enlloc més que a la imaginació dels sentits. D'aquesta manera, la poesia caleidoscòpica no és ni tan sols un mapa de senyalització no estàndard. De vegades alguna combinació de paraules no flueix amb les altres, es queda trabada a la ment, com un tronc entre dos pedres, en els ràpids d'un riu. "Fes de mi el que vulguis" i tot comença a donar voltes. Els colors del caleidoscopi, tan ràpid que semblen una tempesta tropical. Devastació. Et pourtant...

    La beauté. C'est tout.

  • La bella essència[Ofensiu]
    Jofre | 14-05-2006 | Valoració: 10

    Els poetes i poetesses heu buscat sempre una definició d'Amor.

    A R.C. en trobaríem moltes, fins i tot del mateix autor en moments diferents de la vida.
    Això és interessant.
    El teu (L'amor) és, en aquest sentit una definició acurada i nítida. "Una sàvia combinació entre duresa i tendresa", sens dubte.
    Molt elaborat.

    Per mi, la bellesa és efímera davant de la mar (ho he dit altres vegades), però el veritable paisatge que venç el temps amb elegància és el més bell i etern amor.

    En l'aire del silenci
    hi naveguen moltes respostes,
    sempre d'una remor coneguda.

    Una abraçada Mon Pons.

    Jofre.

  • Sembla escrit...[Ofensiu]
    angie | 14-05-2006

    des del temple grec dalt del cap Súnion...
    Evocador, mític amb regust de divinitats gregues...
    El mirall...el mar...

    Molt bé,

    angie

  • Amor,...[Ofensiu]
    rnbonet | 13-05-2006 | Valoració: 10

    ...amant, amada... El cecle es tanca, Tot esdevé blau, fins l'horitzó. I una sentor de mar antiga i de mítica entesa planeja sobre els fons i la superfície de la història...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: