Amor

La meva raresa essencial no permet que els camins de l'abstracte em conduexin enlloc més que a la imaginació dels sentits. D'aquesta manera, la poesia caleidoscòpica no és ni tan sols un mapa de senyalització no estàndard. De vegades alguna combinació de paraules no flueix amb les altres, es queda trabada a la ment, com un tronc entre dos pedres, en els ràpids d'un riu. "Fes de mi el que vulguis" i tot comença a donar voltes. Els colors del caleidoscopi, tan ràpid que semblen una tempesta tropical. Devastació. Et pourtant...

La beauté. C'est tout.

Els poetes i poetesses heu buscat sempre una definició d'Amor.

A R.C. en trobaríem moltes, fins i tot del mateix autor en moments diferents de la vida.
Això és interessant.
El teu (L'amor) és, en aquest sentit una definició acurada i nítida. "Una sàvia combinació entre duresa i tendresa", sens dubte.
Molt elaborat.

Per mi, la bellesa és efímera davant de la mar (ho he dit altres vegades), però el veritable paisatge que venç el temps amb elegància és el més bell i etern amor.

En l'aire del silenci
hi naveguen moltes respostes,
sempre d'una remor coneguda.

Una abraçada Mon Pons.

Jofre.

des del temple grec dalt del cap Súnion...
Evocador, mític amb regust de divinitats gregues...
El mirall...el mar...

Molt bé,

angie

...amant, amada... El cecle es tanca, Tot esdevé blau, fins l'horitzó. I una sentor de mar antiga i de mítica entesa planeja sobre els fons i la superfície de la història...