Egotisme (Èxit/Fracàs)

Un relat de: Mon Pons

Les seves regles eren les següents: tenir cura de la salut, mastegar bé els aliments, menjar fruita, veure molta aigua, evitar l'alcohol, el tabac i les medicines. Viure a l'aire lliure. Desterrar la tristesa, l'odi, la rancúnia, el tedi, la venjança i la pobresa. Fer el bé, ajudar als necessitats/es. Ser solidari, sense sentimentalismes. Oblidar les ofenses. Buscar la solitud i el silenci, com a mínim mitja hora, i desconnectar-se de tot i de tothom. No ser xafarder/a. Estima't i t'estimaran.

Un dels deures assignats al càrrec d'aquell doctor honorable va ser el de donar lliçons als estudiants de medicina de Basilea. Però el professor no va poder resistir la temptació d'exposar, segons sembla, les seves opinions herètiques. Tant és així que, sota el braç, portà totes les obres del grec Galè i del persa Avicena, amb la intenció de llençar-les al foc. També va tenir cura de denunciar les mateixes obres en llengua vernacla, en comptes del llatí convencional de l'època. La seva heretgia, va fer que semblés màximament infame als doctors locals d'aquella ciutat. Ells, els col·legues, i tots els estudiants, molt lluny de recolzar-lo, s'alarmaren per la seva falta de respecte als convencionalisme que imperaven, doncs aquell professor amenaçava, sense cap dubte, amb comprometre els seus assumptes personals i les seves carreres. Els rumors confirmaren que el Consell de la ciutat es va mostrar amb ell tan parsimoniós en pagar-li el sou com el d'Hameli en pagar el flautista. Finalment Paracels va marxar, ben amargat de Basilea, per tornar a emprendre els seus viatges que tenia pendents.

El seu egotisme i franquesa li varen fer difícil trobar cap lloc on establir-se: la clàssica frase adreçada despectivament als metges de l'època -"heu anat donant voltes, i les seguiu donant, al voltant de l'art de la medicina, com les que don un gat cot al voltant d'unes gachas calentes- no va fer que els seus col·legues s'encapritxessin amb ell. I quan va trobar temps per escriure molt, fins la seva mort en 1541, tampoc va poder persuadir a algú que el publiqués.

Comentaris

  • Caure en la temptació[Ofensiu]
    Frèdia | 26-11-2006 | Valoració: 10

    De ser diferent, de comentar, d'opinar, d'escriure tal com raja sense seguir ni els convencionalismes ni els dictats de la moda, sense saber si ser un mateix conduirà a l'èxit més fulgurant o al fracàs més estrepitós. I malgrat això caure en aquesta beneïda temptació de ser i no només d'estar. Aquest és el missatge que a mi m'arriba del que has escrit. No sé si era la teva intenció, però m'agradaria pensar que la metàfora és aquesta. En tot cas un relat magnífic.

    Fredia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: