Posseeix, sigues posseït o roman invisible (Infidelitat)

Un relat de: Mon Pons

L'amazona nacrada major és una papallona de vida curta, però que pot volar alt. Ronda pels boscos, prats i planures humides. Quan és eruga, devora sense parar la pàl·lida violeta de les roques i la viola cornuta, amb una fressa secreta. S'amaga en els racons herbosos d'alta muntanya.

*

Un estrany i bigarrat esbós d'una argynnis aglaja vaig deixar-te sobre un paper. Al vestíbul, quan sortia, em llençares un esguard indiferent.
-Què m'anaves a dir? -vas preguntar-me.
Tu em miraves amb una mena de sorpresa reverent quan, tot seguit, vaig respondre't:
-Si mai em trobes, desperta'm els sentits. Des de la teva posició privilegiada, si haguessis pogut satisfer-me plenament, t'hauria ajudat a volar...

Tenies un esguard com una tempesta i uns ulls de corol·la roja, d'un foc ardent. La teva veu esmicolava la quietud. Aquella nit, de cara al cel, m'havies parlat de la felicitat i de la possessió. Els teus mots eren imperatius; però no dictaven, sinó que foragitaven els dimonis que duies a dins.
Tocava resistir. No m'havies preguntat ni tan sols quin era el meu nom, ni on vivia. Llavors vaig travessar aquell indret empedrat i, xopa de pluja, vaig enfilar cap amunt. Retornava cap a casa.
A fora, ja era de dia. Els reflexes matutins anaven envaint afablement les artemises i les àrniques, cobrint-les amb nacres agitats; semblaven talment unes volutes de mar. Entremig de les planures, el so de la nit s'anava emmudint. El tàlveg, cada cop més difús, restava colgat sota la boira. Començava a fer xafogor.



Comentaris

  • FELICITATS!!![Ofensiu]
    natasha | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Les infidelitats de nacre.[Ofensiu]
    Jofre | 09-01-2007 | Valoració: 10

    Hola Mon. Estic d'acord amb la Mimar i en Xavier Valeri que el títol és una pauta de lectura i estructuració indispensable. També, com comenta en R.N. Bonet, el magnetisme metafòric és profund i per tant, segons el meu parer, permet múltiples interpretacions cada vegada que llegim el text. A més a més, el vocabulari que fas servir és molt ric, culte i amb una base científica explícita.

    Així, per exemple, quan parles d'una amazona nacrada ha de tractar-se, en efecte, d'un lepidòpter de la família dels Nimfàlids, una simbòlica i fabulosa deïtat. A continuació, quan introdueixes les plantes del gènere Viola és curiós constatar que, sovint, a nivell col·loquial les coneixem com a pensaments (la Viola tricolor p.e.).

    Per tot plegat, trobo la descripció del lepidòpter d'ales nacrades que festeja la Violeta de Roca i la Viola cornuta un pròleg de "fidelitat", si se'm permet expressar-ho així. Després, és una possibilitat, sembla ser que aflora la infidelitat, amb esguards d'indiferència, tímids gestos reverencials, preguntes que no troben resposta, sorpresa i una exhortació que constata el fracàs de la relació i alhora el que podria haver estat: t'hauria ajudat a volar..., si haguessis pogut satisfer-me plenament - amb una fiblada o un retret de ruptura irreversible.

    Finalment, tocava patir, romandre invisible i resistir. En aquest sentit, la descripció del nou dia és un camí en el qual la vall posseïda, la intersecció, el tàlveg, potser, cada vegada és un record més difús. Alhora, sembla ser que les propietats naturals de les artemises i les àrniques fan el seu efecte sobre un personatge absort en pensaments que l'afecten (són volutes, espirals, tombs), però, malgrat tot, comença a fer xafogor, el record de la nit emmudeix i la infidelitat resta entre la boira.

    M'ha agradat Mon Pons! Ets una artista incansable que ens brindes la realitat fent ús de paral·lelismes elegants: després de llegir les teves preuades paraules el lector guanya energia per incorporar cada detall que l'envolta i seguir escrivint. I això és bo. I tant!

    Una abraçada ben cordial,
    Jofre 2007

  • Invisiblement posseït[Ofensiu]
    angie | 09-01-2007

    "Els teus mots eren imperatius; però no dictaven, sinó que foragitaven els dimonis que duies a dins."
    M'ha encantat la frase... suposo que és part de la infidelitat que tenim amb nosaltres mateixos molts cops... ens enganyem a consciència...

    angie

  • Exquisit[Ofensiu]
    Lavínia | 07-01-2007 | Valoració: 10

    poema en prosa en què el tema de la infedilitat queda, malgrat tot, rere la descripció de colors, formes i sentors.

    M'ha agradat molt.

    Un petó

    Lavínia

  • Ara que torne...[Ofensiu]
    rnbonet | 10-12-2006 | Valoració: 10

    ...d'unes setmanes fora casa, em sorprén -i en corprén- aquest text teu curt, tot sentiment, tot metàfora ambiental i vívida, personal. Tota una troballa.
    Com sempre i a tot arreu, molta salut i força rebolica!

  • quetzcoatl | 09-12-2006 | Valoració: 10

    El títol sembla donar l'estructura al text. M'agrada la primera imatge de possessió "amb una fressa secreta". Llavors la papallona nacrada sembla voleiar per la vida d'un infeliç i marxar enllà de les flors i, irremeiablement, la selva confusa de la memòria.

    Segur que hi pensaré quan abans de dormir vegi les papallones que vas dibuixar i regalar-me. És un present ple de pensaments.

    una abraçadassa enorme,

    mima

Valoració mitja: 10