Aquí, aprop de l'aigua (Culpa)

Un relat de: Mon Pons

Una claror blana cau d'una bombeta nua que penja del sostre sobre un llençol esfilagarsat de cotó i que emmotlla la forma d'un cos l'absent. Des de la finestra, i entremig d'aquells còdols menjats per les ones del llac, la Maria veu un nen que agafa un grapat de sorra volcànica i que la deixa lliscar entre els dits. Tanca els ulls i espera...

-La sorra sempre s'esmuny, entre pas i pas, entre carícia i carícia, entre volcà i volcà...

-No -diu-, no!.

Sota el sol baix d'una tarda de finals de Novembre, en una comunitat remota, apareixen alguns voltors a l'horitzó. I s'albira, de lluny, una serp metàl·lica de cotxes americans i cavalls cansats de treballar al camp que retornen cap a Nic-atl-nahuac.


*

Uns dies abans, la pneumònia anava acompanyada de tos molt freqüent, espasmòdica, curta i repetida. Urgia calmar aquest excés de tos que fatigava. Podia sentir-se un buf expiratori. El seu fill cridava i plorava. Era greu. No faltaren els xarops de codeïna, ni els de sosa, ni els amònics; tampoc les aigües de llorer ni les infusions d'eucaliptus.

D'aleshores ençà, les llàgrimes han format una mena de teranyina permanent sobre l'escorça més profunda de l'ànima de la mare, impotent. Avui, la Maria ha tornat a casa. La vida ha de continuar. Als afores de la ciutat, la casa roman buida, plena de culpa, a la vora de la nit.

Comentaris

  • El dolor...[Ofensiu]
    kukisu | 28-01-2007

    d'una mare per la pèrdua d'un fill és inenarrable, però tu ens has fet arribar-hi en un degoteig de sentiments, per al final arribar a la mort. Ho has fet prou bé, malgrat tot.
    Enhorabona, companya, i bon 2007!

  • Més enllà d'una infecció bacteriana pneumocòccica.[Ofensiu]
    Jofre | 13-12-2006 | Valoració: 10

    Hola Mon. Crec que has fet una magnífica descripció de com és viscut el sentiment de culpa. En concret el d'una mare, la Maria, en una comunitat als afores de tot, marginada i subjugada per un fals progrés que serpenteja la veritat i asfixia la dignitat, en una comunitat remota, en un món rural com és ara el paisatge lacustre i volcànic de Nicaragua (Nic-atl-nahuac).

    Així doncs, estic d'acord que les llàgrimes i l'actitud de la Maria són sobretot d'impotència, buidor, desesperació i resignació per la pèrdua del fill; però també hi descrius un país, un context i un àmbit més general en el qual la pobresa hi arrela de manera injusta des de fa segles; i on, per tant, s'hi nodreix un dels sentiments més desoladors i difícils de combatre: la culpa. És a dir, la convicció i la certesa que es podia haver fet alguna cosa més per vèncer la infecció bacteriana, els efectes col·laterals de la servitud heretada, i fer ús d'uns recursos que haurien estat a l'abast en una situació social justa i digna.

    Està molt ben escrit i elaborat, Mon Pons. A mesura que rellegeixes el text hi trobes més matisos d'un sentiment complicat de narrar i te n'adones que el paral·lelisme que has fet servir és un altre gran encert. I tant!
    Una gran abraçada. I gràcies de tot cor!

    Ben cordial,
    Jofre.

  • És magnífic[Ofensiu]
    Lèvingir | 26-11-2006

    La culpa d'aquells que no veu que és magnífic, i hi duen els desastres

    Lèvingir

  • Commoure[Ofensiu]
    Frèdia | 26-11-2006

    El sentiment de la mare es palpa amb tal realisme que traspassa la pell i la forma de narrar no en té res de realista. Diria que més aviat s'assembla a un Van Gogh amb les pinzellades petites, minucioses, bigarrades, tan ben acolorides... Quina combinació més ben aconseguida! Et felicito.

    Fredia

  • M'he llegit...[Ofensiu]
    rnbonet | 23-11-2006

    ...a més d'aquest, IMMUNITAT i OBSESSIÓ. I en tots tres trobe un no-sé-què de material eteri, de trencament, de pinzellada realista i psicòtica alhora... Alguna cosa que enganxa, malgrat la seua indefinició, el seus 'misteris'?... O potser per això mateix.
    I, com sempre, un lèxic madur, mesurat, exacte.
    Per tot plegat... enhorabona! I salut i rebolica, que ens fa falta, anant el món com va.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: