Invitació

Un relat de: Mon Pons

Dibuixo el perfil de les hores.
Excavo l'horitzó del temps
i de les pedres negres.
Espero el desgel de les paraules...

I gravito
sobre el text zero
dialogant amb l'interlocutor mut
sobre un llit de palla.

-Qui vol seguir-me a l'alba?

Comentaris

  • Com rebutjar-la?[Ofensiu]
    angie | 25-11-2006

    Un poema ple de profunditat, de llum i que s'obre de braços (o de cames, perquè pot ésser interpretat de moltes maneres...).
    M'ha agradat moltíssim, tot un poemàs en pocs versos que ens dóna la mà (o ens dóna una petó sucós, jeje).
    No vull ofendre amb el comentari, però l'he trobat molt eròtic. Rellegeix-lo i veuràs...

    angie

  • Et seguiré[Ofensiu]
    Lèvingir | 01-09-2006 | Valoració: 9

    fins con calgui seguir-te

  • Jo et seguiré[Ofensiu]
    gypsy | 10-07-2006 | Valoració: 10


    en aquest camí cap als mots de llum i de bellesa,
    també excavaré i cercaré el sentit més profund
    d'una paraula, tot un món.

    gypsy

  • Musical,.[Ofensiu]
    rnbonet | 07-07-2006 | Valoració: 10

    ..enigmàtic, profund... Convit solitari per una nova albada; un nou despertar dels sentits, una nova visió de les coses.
    Curt poema, ben lograt, que ens convida a la reflexió, a la meditació, a la introspecció.

    Molta salut i molta rebolica, xicona!

  • aquesta fulla[Ofensiu]
    Lavínia | 29-06-2006 | Valoració: 10

    solitària, groc-or que hi ha al requadre té a veure amb aquesta sensació de solitud que tanspira el poema i que té un lleu ressò al Salvador Espriu de Cementiri de Sinera?

    les pedres negres (...) qui vol seguir-me a l'alba?

    Un bell poema, Mon Pons. Feia temps que no m'atansava a RC i llegir-te ha estat un plaer.

    Petons.

    Lavínia

  • Un convit de llum.[Ofensiu]
    Jofre | 27-06-2006 | Valoració: 10

    La primera vegada que vaig llegir el poema em vas fer pensar en els diversos significats de la paraula invitació. És probable que hi siguin tots. Però entenc que hi domina la idea d'oferir i convidar.

    És una invitació per tant, que acabes amb naturalitat: es tracta d'un llit de palla ens fas notar. I a continuació (quan encara tenim present l'escenari en el qual esperes el desgel de les paraules[...], dibuixes el perfil de les hores i gravites sobre el text zero) ens formules la pregunta resolutiva.
    Ens exhortes i animes a decidir-nos i acceptar el risc. Un risc, una incertesa, una inquietud, val a dir, sobre la qual descansem tots.
    Fins a cert punt ignorem què ens reserva cada nou dia, però saber que les paraules compartides donen cos i força a la nostra vida ens permet canviar escenaris i il·lusionar-nos amb nous horitzons.

    És en aquest exercici per acotar la incertesa, que construïm (i fem reals, factibles, tangibles, creïbles, possibles) les nostres esperances i projectes de futur. És en aquest exercici per crear una invitació que reafirmem la voluntat de ser, diem qui som i allarguem la mà.

    Tothom vol seguir-te a l'alba, Mon. Els éssers humans, per sort, tenim moltes coses en comú.

    Una abraçada Mon Pons!

    Jofre.

  • matinarem?[Ofensiu]
    qwark | 25-06-2006

    M'ha impressionat la sinceritat de l'Òscar. Jo, com la majoria dels pretesos enginyosos, normalment faig que sí amb el cap quan algun poeta surrealista fa combinacions de paraules (a l'atzar?) que desafien les ments ortodoxes a un combat absurd. També parlo amb mí mateix, tot i que poques vegades m'escolto. Sona el despertador. Obro l'ull esquerre. L'alba se m'ha tornat a adelantar, com cada dia.

  • amb una invitació com...[Ofensiu]
    Becari | 12-06-2006 | Valoració: 10

    ...aquesta és imposible dir no!!!

    fantàstic

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: