Obsessió (Equívocs)

Un relat de: Mon Pons

Aviat el veuré...
Era un pensament que calia oblidar. Arribà i ja, davant d'ell, digué:
-Et deixo.
-Què, no m'ho pots fer això...
-I tant, que ho puc fer. Et deixo i no en parlem més.
L'home va sentir un esquinç epidèrmic. Tanmateix, com si fos un Berberis vulgaris L., va sentir com si el punxessin amb una agulla i es perdessin inútilment les seves reserves de pol·len; un acte reflex, involuntari, dels muscles excitats que es contrauen quan els exciten.

Mentre la trinxera s'abrandava sota els anacards, un rostre fugisser amb ulleres fosques, s'inclinà vers l'amiga i confident. A recer, feia poc que les blanques dels ametllers eren florides i l'aroma que desprenien es dissipava per l'atmosfera; al voltant d'una estructura invisible que lligava l'íntima amistat amb aquella dona dolça, amatent i estimada. A vista d'ocell, la lluna queia obliqua damunt un paisatge llunyà i d'asfalt.

-El temps vola i s'esquitlla ràpidament, Lola.
-Jo estic amb tu, Marina.
-Ja ho sé, Lola.
-Mira, el que has de fer és sortir de la carretera vella i de seguida trobaràs un camí de grava a la dreta i que enfila cap amunt. A uns tres kilòmetres gira a l'esquerra i de seguida trobaràs el que busques...
-Gràcies per la indicació.
-Ha sigut un plaer...

Plovien fulles vermelles del cel i Marina apuntalà els colzes al volant del cotxe i les mans sobre el cap, amb una mirada directa vers aquell destí desconegut. Mentalment detallava, encara, algunes flors i ponderava aquella bellesa primaveral, un signe lluminós i esperançador que unia la perdurabilitat i l'efímer, el gran i el petit, l'individual i l'universal. Per un moment pensà que s'estava intoxicant d'il·lusions i va accelerar encara més el motor.

Al capvespre, Marina renovaria el seu herbari oblidat amb la consciència d'arribar a comprendre la gramàtica de l'idioma de les plantes. La seva gran obsessió.

Comentaris

  • Ponderant la bellesa primaveral.[Ofensiu]
    Jofre | 13-12-2006 | Valoració: 10

    Hola Mon. Per fi...

    Una opinió.

    Quan he llegit en el text Berberis vulgaris L. primer he pensat en el Coralet (l'arbust de la família de les berberidàcies de baies vermelles comestibles) sota els efectes del Rovell causat per Puccinia graminis (aquest eumicot o fong quitinós de la classe dels basidiomicets), però no trobava el segon hoste: el Triticum sp. (el blat) i per tant he descartat una qüestió de parasitisme.

    També he recordat que de les arrels del Coralet se n'extreuen substàncies com la berberina i l'oxicantina que tenen efectes antipirètics (això podria explicar la "intoxicació d'il·lusions").

    Així i tot, m'he limitat a concloure que "l'esquinç epidèrmic" i "la dehiscència de les teques" es produïen en una època, en efecte, primaveral (amb els ametllers florits atresorant secrets...).

    Dic «secrets» perquè la protagonista que desitja comprendre la gramàtica de l'idioma de les plantes no crec que pretengui desafiar la nomenclatura suggerida per en Carl Linné (Carolus Linnaeus) ni renovar el seu herbari. En absolut. Això sí, sembla una persona desorientada i afectada per una experiència que li costa de pair, però vol superar. És probable que l'equívoc es vagi produir mentre la trinxera s'abrandava, s'encenia, a recer del fruit (en aquest cas drupes) dels anacards (una família d'arbusts a la que pertany el nostre llentiscle), perquè entre la Lola i la Marina, jo crec que hi ha molt més que una conversa o un diàleg críptic que acaba dient ha estat un plaer...: hi ha confidència i amistat.

    Tanmateix no vull aventurar-m'hi, només insinuo una hipòtesi d'interpretació si em permets. Vull ser prudent, com sempre, perquè en les grans obres d'art cal valorar tots els matisos i cada pinzellada; més encara quan es tracta d'equívocs.

    Una gran i sincera abraçada!
    Gràcies!!!!
    Ben cordial,
    Jofre.
    : - )

  • Ponderant la bellesa primaveral.[Ofensiu]
    Jofre | 13-12-2006 | Valoració: 10

    Hola Mon. Per fi...

    Una opinió.

    Quan he llegit en el text Berberis vulgaris L. primer he pensat en el Coralet (l'arbust de la família de les berberidàcies de baies vermelles comestibles) sota els efectes del Rovell causat per Puccinia graminis (aquest eumicot o fong quitinós de la classe dels basidiomicets), però no trobava el segon hoste: el Triticum sp. (el blat) i per tant he descartat una qüestió de parasitisme.

    També he recordat que de les arrels del Coralet se n'extreuen substàncies com la berberina i l'oxicantina que tenen efectes antipirètics (això podria explicar la "intoxicació d'il·lusions").

    Així i tot, m'he limitat a concloure que "l'esquinç epidèrmic" i "la dehiscència de les teques" es produïen en una època, en efecte, primaveral (amb els ametllers florits atresorant secrets...).

    Dic «secrets» perquè la protagonista que desitja comprendre la gramàtica de l'idioma de les plantes no crec que pretengui desafiar la nomenclatura suggerida per en Carl Linné (Carolus Linnaeus) ni renovar el seu herbari. En absolut. Això sí, sembla una persona desorientada i afectada per una experiència que li costa de pair, però vol superar. És probable que l'equívoc es vagi produir mentre la trinxera s'abrandava, s'encenia, a recer del fruit (en aquest cas drupes) dels anacards (una família d'arbusts a la que pertany el nostre llentiscle), perquè entre la Lola i la Marina, jo crec que hi ha molt més que una conversa o un diàleg críptic que acaba dient ha estat un plaer...: hi ha confidència i amistat.

    Tanmateix no vull aventurar-m'hi, només insinuo una hipòtesi d'interpretació si em permets. Vull ser prudent, com sempre, perquè en les grans obres d'art cal valorar tots els matisos i cada pinzellada; més encara quan es tracta d'equívocs.

    Una gran i sincera abraçada!
    Gràcies!!!!
    Ben cordial,
    Jofre.
    : - )